L’historiador i bon amic Jaume Serra em fa arribar una pàgina sobre fraseologia manresana, publicada al diari
La Reforma de Manresa, el 9 de març de 1918, de la qual és autor Maurici Fius i Palà, que signava amb el pseudònim de
Florentí. Fius i Palà (
Manresa,
1864-Manresa,
1920) va ser un polític important, alcalde republicà de Manresa diverses vegades, i va escriure poesia, novel·la i drames teatrals.
En la pàgina esmentada, fa un recull de dites manresanes i, a més de citar la que esmentàvem el mes passat aquí: “Entre Tots Sant i Manresa
”, que per a ell es diu quan s’explica una cosa que no és certa, fa un recull d’altres expressions, entre les quals destaquem aquestes: “és més llarga que l’obra de la Seu” (per dir que una cosa no s’acaba mai), “apunta-ho al Llibre Verd” (si volem expressar que un crèdit és incobrable), “té el dot de Salelles” (quan una noia no té diners), “té més gana que el Jorba” (no està mai tip), “l’han portat a cal Ninus” (l’han enterrat), “sempre hi haurà Favets i Tremendos” (vivim malavinguts), “s’està a cal Jeia” (per designar un gandul) o “avui ens prendran el croquis” (uns que es deixen veure massa).
