La paraula
mandonguera feia referència a la dona que s'encarregava de fer
mandongo, mot que prové evidentment del castellà i que descriu els productes derivats de la matança del porc, com la llonganissa i les botifarres. L’amic Joan Vilamala, fill del poble de Folgueroles i manresà d’adopció, em recorda que a Osona en diuen
mocadera, paraula ben usual també en altres parts del territori català per designar la dona que neteja la
mocada. El DIEC no recull la paraula
mandonguera, però sí
mandonguilla, que defineix com a «bola de carn trinxada pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies». A tall d’anècdota, diguem que el diccionari normatiu també recull la locució
fer mandonguilles, com a sinònim de
fer burilles («treure’s un tap de nas amb el dit»).
Aquest és un mot, doncs, d’evident origen castellà, però força estès en la nostra llengua, sobretot en el català occidental, com constata el Diccionari Alcover-Moll, que esmenta la dita recollida pel folklorista Serra i Boldú: «Desa la mandonguera els embudets i mitja lluna». I de l’ús manresà de la paraula en tenim l’evidència en el nom popular de l’edifici que va ocupar bona part de la plaça dels Infants, al llarg del segle XX.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
