​Búrnia

Però si busqueu la paraula búrnia en el nostre diccionari normatiu (DIEC), trobareu que remet a albúrnia, que defineix com a «alfàbia petita de terrissa per a mel, confitura, etc.», «barral per a dur vi o aiguardent» o «bidó de llauna per a traginar-hi oli o altres líquids». El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) sí que recull búrnia amb el significat de «bony produït en el cap per un cop violent» i concretament la localitza a Bagà.
 
Però a al Bages, i a Manresa –com en d’altres llocs de la Catalunya central– també es diu fer-se una búrnia, com he pogut comprovar personalment i com recullen alguns fòrums. Salvador Redó, per exemple, feia fa un parell d’anys una piulada a Twitter demanant qui la feia servir i la resposta per part de manresans va ser força massiva. Per anomenar aquests bonys que ens surten al cap, especialment als nens petits, que tenen més facilitats de donar-s’hi cops quan comencen a caminar, es fa servir també la paraula nyanyo, que sí que recull el DIEC. Un altre mot utilitzat és banya i encara podem trobar altres sinònims arreu dels Països Catalans com bossoga, gínjol, bony o ou: «El xiquet ha caigut i s’ha fet un ou com un cap de nano» (Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig).