Sí, ho heu llegit bé, encepegar a Manresa i el Bages és força usual i és al diccionari normatiu (DIEC2), tot i que remet a la forma ensopegar, amb el significat de «topar, trobar-se, encertar, escaure’s...». En parla el filòleg callussenc Jordi Badia Pujol, que ha publicat recentment el llibre No val a badar, on recull més de cent mots catalans intraduïbles, un tresor de la llengua catalana, que, al capdavall, ens reforça l’autoestima per la nostra llengua. Entre el centenar de paraules que hi surten, hi trobareu mots com avinent, capmàs (fer un capmàs), gaire, plegar, prou, rai...
Em va tocar de donar-li la benvinguda el dia que ens va presentar el llibre a l’Espai Òmnium de Manresa i una de les paraules que vaig destacar va ser precisament ensopegar, que el mateix Badia remarca en el llibre que vindria de la variant encepegar i que el Diccionari Català-Valencià-Balear, citant Coromines, fa derivar del verb llatí incĭppĭcare, que voldria dir “topar amb una rabassa (soca del cep)”, tesi que també recull el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (Enciclopèdia Catalana).
En conclusió, que encepegar vindria de «topar o entrebancar-se amb un cep» i que la paraula hauria evolucionat cap a la variant ensopegar, malgrat que a Manresa i el Bages continua sent viva la forma inicial.
