Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Actualment, un gos supleix també moltes mancances o necessitats humanes: protecció, companyia, esport… Massa sovint, però, aquesta relació propietari-gos es converteix en obsessiva. Aleshores, comencen a aparèixer comportaments estranys del amos i dels gossos. No hi ha gossos mal educats, són els propietaris els que no han sabut educar bé els seus gossos. Dos exemples.
He comprovat empíricament que de cada deu propietaris de gossos n’hi ha sis que són uns bruts. Sis que deixen defecar els gossos a qualsevol lloc de la ciutat, sense després recollir les femtes. I d’aquests deu, vuit els deixen pixar a qualsevol lloc: portals de casa, rodes de cotxe, rodes de moto, fanals... Sort que de tant en tant plou…. o netegen.
Un altre tema és la subjectivitat sobre la perillositat del propi gos. Hi ha propietaris que es pensen que el seu gos és únic i dòcil. Però la reacció dels gossos davant d’altres persones pot ser imprevisible. Els vianants a vegades han de suportar llepades, ensumades, bordades o fins i tot, en el pitjor dels casos, mossegades. Els propietaris davant de tal situació diuen: «no fa res, no fa res», i es queden tan amples després de la llepada, olorada... Els gossos s’haurien de portar lligats sempre. Hi ha espais on poden anar deslligats i fer les seves necessitats: els pipicans.
Quan els humans i els gossos vam evolucionar conjuntament no vivíem en ciutats. Vivíem en grups molt més reduïts on cada gos coneixia el seu amo i la seva família i on les femtes i orins del gos eren ràpidament assimilats pel sòl. Ara hi ha molta gent que té gos, uns 700 milions de gossos a tot al món. Sovint els propietaris són responsables amb l’animal, però es menysté la responsabilitat amb la societat, hi ha una tinença irresponsable. Que quedi clar, el problema no són els gossos, són els propietaris dels animals, que de vegades són menys racionals que les seves mascotes.
