Foto: Francesc Rubí
És un edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos, que destaca perquè resol de manera singular una cantonada de dimensions reduïdes amb una façana petita en forma de xamfrà de geometria neta. També és particular el tractament del mur, arrebossat i pintat d’un color rosat, amb esgrafiats de motius geomètrics i vegetals (probablement posteriors) que li donen un aspecte original i marquen el ritme de la façana. Verticalment, té les obertures alineades. Els emmarcaments de les obertures, les cantoneres del pany de mur del xamfrà i la planta baixa estan destacats amb un color clar, així com les línies gruixudes que marquen la imposta entre els tres primers pisos i la cornisa. Entre les dues darreres plantes hi ha un esgrafiat, igual que a sota de la cornisa. Les obertures dels tres primers pisos són balcons amb baranes de forja típiques de l'època, mentre que a la darrera planta hi ha finestres. Les obertures disminueixen paulatinament de mida a mesura que pugen els pisos, de manera que l’edifici aparenta ser més alt del que és.
El catàleg de Manresa protegeix parcialment l’edifici, la volumetria, l’estructura, la composició de les façanes i els seus elements, com les baranes i els esgrafiats. Forma part del catàleg per la importància artística, com a mostra de l'arquitectura neoclàssica de final del segle XIX, per l’originalitat de la cantonada i dels esgrafiats, i per la seva funció d'encaix amb l'espai urbà del nucli antic. És un edifici que mostra la potencialitat d’una bona restauració, respectuosa amb les seves característiques, tot i que cal remarcar que, com a la major part d’edificis de la ciutat, l’eliminació del cablejat grapat en milloraria notablement l’estètica.
