BUGADA AL POU

BUGADA AL POU. Octubre 2022

per Quintí Torra Cordons, 14 d'octubre de 2022 a les 12:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Preus imbatibles

 
Aquest repàs mensual sempre ens ha proporcionat grans perles de la tafaneria i la quotidianitat a peu de carrer. Aquest mes, precisament, començo l’inventari amb un cartell que un amable lector ha retratat al barri de Valldaura. Concretament, en una botiga de mòbils on, pel que sembla, fan un “100 per cent de descompte” en la venda de telefonia. Bé, dic venda en el cas que s’hi porti a terme una transacció de diners per obtenir un terminal mòbil. Ara, si ens cenyim al que diu el rètol, només cal entrar, dir quin mòbil et fa peça i que te l’entreguin de franc. Si te’l posen en una bossa de plàstic, ja s’entén que et cobraran 15 o 20 cèntims, una ganga en qualsevol cas.  

 

Portal-cartellera

 
L’obertura al carrer de la redacció de la nostra revista també genera l’intercanvi d’impressions amb veïns i transeünts que hi circulen i, de retruc, algunes observacions i informacions sucoses que són carn de bugada. En aquest cas, va ser un veí qui ens va informar de l’ús incontrolat que es fa del l’antic portal de Sobrerroca com a cartellera. Tot plegat, val a dir-ho, és producte del desori i l’incivisme de la zona que envolta el patrimoni de brutícia, pintades sense solta ni volta i, com queda palès, encartellaments que menystenen un element del patrimoni de la ciutat medieval.
 
 

Junyent versus Aloy

 
Va ser el qui s’anomena pare del fotoreportatge, el francès Henri Cartier-Bresson, qui va parlar de la captació de les imatges en l’instant decisiu. Sovint, la mateixa fotografia captada mig segon abans o després té una connotació ben diferent. Llavors la semiòtica i la simbologia poden arribar a convertir-les en peces d’alt valor informatiu o directament en art. Podria molt ben ser, en la connotació més agosarada, el cas de la instantània que va publicar al diari Regió7 el nostre company Francesc Galindo. La foto que reproduïm val més que mil paraules. En temps de desavinences entre partits independentistes, en la compareixença de premsa per parlar dels impostos municipals, la cara de Valentí Junyent en el moment en què l’amic Galindo va fer clic fot arribar a fer por. I, en primer terme, l’alcalde, Marc Aloy, podem arribar a pensar que s’encomana a l’Altíssim, com a mínim…

 
 

Embolic de metges

 
El nostre alcalde, per cert, va ser protagonista d’un petit lapsus en l’acte de reconeixement a Òmnium Bages-Moianès pels seus 50 anys d’història, que es va fer el dia 29 de setembre al saló de sessions de l’Ajuntament. Aloy va recordar la figura del primer president de la delegació a Manresa, Ramon Llatjós i Planas, de qui va dir que havia mort aquest any. Però el doctor Llatjós va morir l’any 2000 i probablement l’alcalde es va confondre amb un altre metge humanista, el doctor Carles Llussà, mort aquest abril passat, amb qui Llatjós va coincidir juntament amb la trentena de militants fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya a la ciutat, partit amb el qual va ser elegit regidor a l'Ajuntament en la primera legislatura democràtica.
 
 

Família reunida al Pou

 
La portada del mes de setembre d’aquesta revista mostrava una foto de família de la junta actual d’Òmnium Bages-Moianès, que aquest curs celebra els 50 anys, come comentàvem en el breu anterior, i una de les persones que hi figuraven és la periodista Montse Ayala Riu. Però es va donar la casualitat que, al costat, també hi sortia la persona entrevistada en profunditat, la ceramista Montserrat Riu, tieta de la Montse Ayala. Casualitat que la periodista es va encarregar de subratllar ben oportunament a les xarxes.
 
 

Vizcaino, homenatjat discretament

 
L’Auditori Plana de l’Om de Manresa va acollir el dia 30 de setembre una nova edició de l’acte institucional del Dia Internacional de les Persones Grans, durant el qual es va fer lliurament del 8è Premi del Consell Municipal de les Persones Grans, atorgat, a títol pòstum, a l’històric activista veïnal Joaquín Vizcaíno Grima, que va morir el juliol passat a l’edat de 81 anys. Em diuen que el reconeixement, però, va ser una mica pobre. Ni tan sols van glosar-ne la trajectòria, més enllà del tòpic sindical i veïnal, ni van projectar la seva foto. Tot plegat una mica estrany. Nosaltres vam gaudir de la seva presència en la presentació ara fa un any de la revista dedicat a la lluita pels drets de la gent gran, com podeu veure a la imatge, i ens plau destacar-ho i recordar-lo també.
 
 

Claret torna a la Innocentada

 
Dues dècades després que el nostre cap de redacció, Carles Claret, pugés a l’escenari del Conservatori, com podeu veure en la imatge adjunta de la portada de la nostra revista de gener del 2004, per encarnar l’Oleguer Bisbal creat per Manel Fontdevila per al Pou a la Innocentada de Manresa escrita per Joan Barbé, aquest any hi tornarà. En plena pandèmia, va assumir el repte d’escriure el text de la farsa Manresa Experience. Va repetir l’any passat amb Iñigo, l’home rere el sant i, de cara al gener del 2023 s’incorporarà a l’elenc d’A bodes em convides, que ha escrit a dues mans amb Agustí Franch i en la qual també interpretarà un personatge. Ja ho diuen, com més gran, més animal.
 
Arxivat a:
El Cul del Pou, BUGADA



Participació