EDITORIAL

​La Manresa que no volem veure

Queda un any mal comptat per a les eleccions i el Front Nacional de Catalunya (FNC) ha irromput al panorama polític municipal. A banda de les conseqüències –poques o moltes– en la propera composició del consistori, el cap de llista, Sergi Perramon, fa, entre altres, aquestes afirmacions: «Els partits tradicionals no poden garantir el benestar i la catalanitat», «cal una ciutat amb més convivència» perquè «ha rebut molta població externa inassumible laboralment i culturalment».

Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
per El Pou, 10 d'octubre de 2022 a les 11:24 |
Dues consideracions. La primera, òbvia: les opinions són subjectives i qüestionables. I la segona: es pot titllar de populisme el plantejament, però la realitat del creixement demogràfic és palmària. No pas perquè sigui «inassumible», sinó perquè Manresa ha quedat esquerdada urbanísticament i socioculturalment. I aquesta és una veritat incòmoda que, com fa l’FNC, pot servir d’arma llancívola políticament, però amb una base prou objectivable, només cal parar l’orella al carrer. En tot cas, quedem-nos en el diagnòstic, no pas en com hem arribat fins aquí i quines mesures cal prendre per capgirar-ho. Davant d’aquesta realitat, per descomptat, hi ha la potencialitat de Manresa i l’indiscutible patrimoni i riquesa del teixit ciutadà que aglutina. O sigui, admetem les febleses, però sapiguem veure, alhora, el got mig ple. Ara bé, tinguem en compte que la crisi del centre històric preocupa, i molt, perquè, a part de la degradació, s’hi suma el que molts titllen de desnaturalització. Aquest últim terme si entenem per natural la realitat del centre de Manresa fa 50, 60 o 100 anys.

A la revista d’aquest mes ens proposem posar sobre la taula els tòpics més recurrents al voltant de la nostra ciutat. Allò, si ho voleu, tan poc objectiu de mirar-se al melic i apel·lar a l’autoestima. En el cas de Manresa, un clàssic. Avaluem, amb arguments que sostenen una cara i l’altra de la moneda, aspectes tan estesos com la lletjor, la brutícia/degradació, la inseguretat, l’endogàmia... Ras i curt, ens proposem posar-nos davant del mirall i contemplar com el pas del temps i la realitat actual passejant per la ciutat matisa les consideracions que fem quan venem Manresa a l’exterior subratllant-ne virtuts i inconveniències. Fent aquest exercici és inevitable bandejar els sentiments, l’arrelament i la pèrdua de perspectiva que tenen aquells que hi fan vida. Una perspectiva que canvia, per bé i per mal, quan ja no s’hi viu. I, com no podria ser d’una altra manera, alguns dels avantatges de la quotidianitat manresana s’enyoren, de la mateixa manera que les dinàmiques d’altres indrets es consideren adequadíssimes i veritables conquestes per a la comoditat o la qualitat de vida. Tornant al començament, el contingut del reportatge central podria molt ben ser un punt de partida per a l’elaboració dels programes electorals de les formacions que concorreran a les municipals. Garbellar pros i contres hauria de contribuir a visualitzar, amb afirmacions programàtiques diàfanes, la ciutat que voldríem veure en el futur, però sense obviar ni menystenir la Manresa que no volem veure. 


Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes d'octubre de 2022. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge Manresa i els seus tòpics, de redacció i David Aaron López Martí, Joan Calmet Piqué, Comissió de seguretat de la FAVM, Pilar Duocastella Selvas, Víctor Feliu Ferrer, Pere Fontanals Bosch, Manel Fontdevila Subirana, Pol Hugeut Estrada, Tània Infante Martinez i Eudald Tomasa Garroset.
 
Arxivat a:
Temes del Pou, EDITORIAL



Participació