D’entrada diries que es tracta de l’espot publicitari d’una agència immobiliària. Únic en el sentit de singular, especial, incomparable. Un espai únic sempre et fa sentir únic. Un pis en un bloc de cinc plantes i tres veïns per planta mai no podrà ser un espai únic. Un espai únic te l’imagines espaiós, lluminós, amb unes grans vistes, sense veïns que enredin, com flotant en l’aire. Si no, només seria un espai i prou. Podria ser també l’anunci d’una destinació de vacances reservada a persones úniques com tu. A les Illes Fèroe, per exemple, posseïdores d’un estatus únic com a país a part dins el regne de Dinamarca. Salou, en canvi, mai no serà un espai únic. Un espai únic compartit amb tanta gent mig nua torrant-se al sol deixa de ser un espai únic. O també es podria interpretar com l’eslògan d’una companyia aèria, si es miren els núvols de la imatge de fons. Un espai únic per on transiten centenars d’avions cada minut, i tu dins un d’ells, anant o tornant de Honolulú o qui sap si de més lluny, en un viatge aeroespacial al voltant d’un espai tan únic com és la terra. I és precisament a la terra, però del cementiri, on el tanatori anunciant t’ofereix un espai únic perquè hi passis l’eternitat quan el teu cor, que també és únic, es declari en fallida tècnica. Això si no dones el teu cos a la ciència o directament al contenidor gris, un únic espai on dipositar-hi els bolquers, els plats trencats i les caques de gos.
