Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El programa Manresa 2022 va reunir per primera vegada dues estrelles musicals a Manresa, la soprano Núria Rial i la mezzosoprano Mireia Pintó, que amb l’orquestra Ensemble Exclamatio, dirigida per Oleguer Aymamí, van interpretar
L’enigma Pergolesi, que fonamenta l’obra central del concert en l’Stabat Mater que el músic va compondre el 1736, quan va morir amb només 26 anys. Van completar el programa el
Concerto Armonico núm. 5 en Fa menor d’Unico van Wassenaer, el Salve Regina de Joan Rossell i la simfonia
Al santo sepolcro d’Antonio Vivaldi. Al cap de dues hores d’una extraordinària actuació, el públic assistent a l’església de la Cova, dempeus, va ovacionar llargament el conjunt dels intèrprets. Tothom en va fer una valoració favorable: «màgic» per a Jaume Torras, molt aficionat als concerts musicals, «excel·lent» per a la regidora Rosa M. Ortega, «veus majestuoses», va remarcar el periodista Marc Serena, i el més clarivident, el musicòleg Oriol Pérez Treviño, l’ha qualificat com «un dels millors concerts escoltats a Manresa en els darrers trenta anys», per a qui l’església ignasiana es va convertir amb aquesta actuació en un espai musical a l’alçada dels millors auditoris europeus. El tenia al meu costat i puc afirmar que va arribar a plorar d’emoció en més d’un moment de l’obra. Sens dubte, ha estat el millor acte dels organitzats fins ara per la Comissió Manresa 2022.
De Núria Rial molts crítics n’han destacat la seva puresa vocal indiscutible, però per damunt de tot cal remarcar l’emotivitat del seu cant, que et transporta cap a un núvol que per uns moments et fa estar en un estat de catarsi d’efectes alliberadors. Especialitzada en música del Renaixement i del Barroc, ha actuat en els principals festivals europeus i té una àmplia discografia. Mireia Pintó domina l’òpera, l’oratori i el lied, forma un duo estable amb el seu marit, el pianista Vladislav Bronevetzky, amb qui ofereix recitals de caire internacional i és més accessible a organitzar i participar anualment en el Festival Internacional de música clàssica de Sant Fruitós de Bages. Tot i que sigui buscar-li tres peus al gat, dos detalls no em van agradar: un, que els organitzadors no encarreguessin a l’expert Oriol Pérez la presentació i contextualització de l’acte, i més havent fet ell el programa de mà, i dos, l’absència de la regidora de Cultura Anna Crespo, que els organitzadors tampoc no van saber justificar.
