Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 15 d’octubre es va celebrar a l’escola La Salle un retrobament de les promocions 1955-56 que incloïa repetidors de 1954. Ens vam concentrar 96 assistents, de 190 de localitzats, però 41 d’aquests alumnes ja són morts, el que dona una elevada taxa de defuncions (supera el 20% del total). Els 53 restants van decidir per diverses causes no assistir-hi. Fa 56 anys que vaig anar-hi, quan estava al carrer dels Infants. Era el curs 1966-67 i el primer acte al qual em van fer assistir obligatòriament, tot i ser preinscrit, va ser a la segona visita que el dictador Franco va realitzar a la ciutat, l’1 de juliol de 1966, per saludar la comitiva al pas per la carretera de Vic i el sector de la Muralla del Carme. A mitjan curs 1967-68 vam passar a les noves instal·lacions del carrer de la Pau, en un paisatge idíl·lic ple de camps.
Vaig estar-hi fins al 1970, per fer el Batxillerat Superior en Lletres al Lluís de Peguera, en una situació més normalitzada, ja que a la classe ens podíem ajuntar amb noies. Durant l’estada a La Salle vaig estar tres cursos al grup C, de tal manera que no em vaig relacionar amb els del grup B. El tercer em van fer anar al grup A. Potser per això, a alguns dels companys retrobats el passat dia 15 no els coneixia, però si a una majoria, ja fos perquè amb alguns ens hem anat veient o perquè no han canviat gaire de fesomia. La trobada va ser interessant i en alguns moments emotiva, quan amb els companys recordàvem determinades situacions. Hi havia qui deia que li havien fet cantar el
Cara al sol. No va ser el meu cas, però sí que recordo la hissada de la bandera franquista. Parlàvem castellà per imposició política i em xocava molt perquè a casa es parlava català. Tampoc no podem oblidar la violència de les dictadures i el càstig als alumnes per part dels
hermanos, així es feien dir, i professors contractats com Gomila, un salvatge que tenia impunitat per embolicar-se a cops de puny amb alumnes com Carretero. Potser pel mal record, alguns companys no van voler ser-hi presents. De tota manera cal felicitar tots els organitzadors que van posar els seus coneixements per fer-nos passar una vetllada agradable i animar els companys absents per a una nova trobada.
