El passat 4 de gener es va fer una conversa, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Mirades literàries de Manresa".
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
En un dia qualsevol de fa 30 milions d’anys, un ramat d’entelodonts es va acostar a la vora fangosa del llac per abeurar-se; eren uns mamífers impressionants amb una certa retirada als porcs senglars, però amb les potes llargues i molt més grossos. N’hi havia de diferents edats i mides, i un cop es van haver fet passar la set van marxar deixant les seves petjades marcades al fang.
per Joan Tomasa Garroset, sommelier de Vins Tomasa
Murallius és un dels cellers més petits de la DO Pla de Bages, situat a Sant Fruitós de Bages, concretament al costat del parc de l’Agulla, en una casa emmurallada d’on prové el nom. Josep Codina, gran amant del vi, conrea la vinya i vinifica aquest vi, cupatge de cabernet franc amb una aportació de syrah i merlot per donar-li el seu to característic.
28/12/2022
Alumnes d'Animació sociocultural de l'INS Guillem Catà. | Francesc Rubí
Si torneu per un moment a la portada d'aquest Pou, hi veureu les escales del Puigcardener, allà on comença la història de la ciutat. La foto és una composició de Francesc Rubí i vindria a dir-nos allò de que «tants caps, tants barrets». Però més enllà de les idees particulars de tots els que hi vivim, a Manresa –com a totes les ciutats– hi conviuen una petita col·lecció de tòpics més o menys compartits. Alguns tan inofensius com el que fa referència a les temperatures extremes locals –la cèlebre dita que ens fa oscil·lar entre "Manrússia" i "Manràqueix"– com si a Cardona, Agramunt o Gandesa no patissin la mateixa llei. Després en venen d'altres que es voldrien gairebé exclusius: que si Manresa és fosca, avorrida, bruta, vella o lletja. També insegura. De veritat és així o només són... tòpics?
«Tinc mil anys d'històries per explicar», afirma bromejant Rosa Rodríguez, que just acaba d'arribar al segle de vida, amb la sensació d'haver viscut una eternitat. «Quan arribes a certa edat la memòria falla», avisa la manresana, a qui agrada la conversa i el tracte amb la gent.
La 25a Fira Mediterrània, que es va fer el mes d’octubre passat, es va acomiadar amb un regal sonor: ‘Narro’, un projecte definit com «un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat en el marc de la ciutat de Manresa».
Moltes persones continuen incloent pa en la majoria dels seus àpats. Ja sigui per tradició o perquè hi estan acostumats, la realitat és que el pa no és imprescindible en la dieta, cosa que tampoc no vol dir que no se’n pugui consumir.
Eva Bozzo Arias és fotògrafa professional. Treballa en tres branques que es realimenten: publicitat, moda infantil i retrats. El que ha fet en moda i retrats li ha servit per accedir a les campanyes de publicitat. El seu equip tècnic consta d’un assistent de llums, un altre digital i ella, en les campanyes de publicitat. Té clar que no seria possible operar sola en aquest tipus de fotos. De tant en tant, li proposen projectes més artístics: "Confluències", el calendari i l’exposició per la capitalitat cultural de Manresa el 2018, Visions del patrimoni històric, el 2021, o el Tocats de Lletra 2022.
Benet Cabanes va fer vistes de Manresa, però segons explica Joan Vila-Masana Portabella en l’article publicat a "Dovella" la tardor-hivern del 2007, "Els inicis de la fotografia a Manresa", no se n’ha conservat cap.
21/12/2022
La mediació és una eina eficaç per gestionar conflictes i evitar acabar als tribunals | Departament de Justícia
No sé si coneixeu l’Atles Global de la Justícia Ambiental que des del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona s’està elaborant des del 2014 fins ara.
El número de desembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central d’Isabel Luna: "La llei obliga a avortar a Barcelona", que analitzava la problemàtica de les dones manresanes que volien tirar endavant un avortament.
15/12/2022
Vista de l'accés a l'exposició de Can Fabra, a Barcelona.
L’any que ve se celebrarà el centenari del naixement d’Italo Calvino. Serà l’ocasió perquè a molts llocs del món se’n recordi la figura i es divulgui l’obra d’aquest escriptor de referència de la segona meitat del segle XX. A començaments de novembre es va inaugurar a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra, a Barcelona, l’exposició "Italo Calvino (1923-1985), fantàstic", comissariada per Joaquim Noguero, amb il·lustracions de Maria Picassó.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
A les fàbriques, ben aviat, un treballador equipat amb ulleres de realitat augmentada podrà reparar una màquina des del mateix lloc de treball, sense necessitat de desplaçar-se. Aquesta és només una de les aplicacions que permetrà aquesta innovadora tecnologia, que ja s’està fent un lloc en les indústries més punteres i en el que no són indústries, com veiem a la imatge adjunta.
El debat sobre el paper de la dona és de plena actualitat. És recurrent, necessari i, per descomptat, encara hi ha molt camí per córrer amb l’objectiu de corregir visions i principis gravats a foc en milions de cervells occidentals al llarg de centúries.
El passat 7 de desembre es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Les dones als mitjans de comunicació".
A vegades, els catàlegs de patrimoni serveixen per preservar elements destacats d’un edifici, com és el cas de les façanes de l’històric cinema Olímpia quan es va enderrocar l’interior i es va substituir per un centre comercial. La façana principal és una de les més característiques del carrer Guimerà.
La recuperació del vi bullit al Bages és un homenatge al nostre territori i patrimoni de la nostra cultura. És per això que Oller del Mas, com a tribut, elabora un vi a través de la seva varietat principal, el picapoll blanc.
30/11/2022
Vitória Régia da Silva treballant al Garden d’Ampans
La delegació d’Òmnium del Bages i el Moianès arriba als cinquanta anys de vida amb una mirada retrospectiva cap al passat, per recordar les diferents iniciatives que s’han impulsat al llarg dels anys, però amb l’esperança d’encarar un futur ple de reptes.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat a la comarca de l’Alt Urgell, al nord de la població d’Oliana, compartit entre el seu terme i del de Peramola, és un indret important del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que serà el nom del projecte que fins ara es coneixia com a Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.
El dia que en Quim Canyelles va obrir-me la porta de casa seva, segurament va haver d'apartar alguna pila de caixes, fet que li suma mèrits al gest de convidar-me. Mai vaig entendre d'on treia el lloc per viure, ja que tot l'espai era ple de llibres, pintures, papers i objectes susceptibles d'aparèixer en una mostra d'Art Brut.
«Mentre sigui viu sempre seré de Rajadell». Les paraules d’Indaleci Centellas, que acaba de bufar cent espelmes, provenen del cor quan parla del poble on va criar-se i on va desenvolupar l’ofici de la seva vida, el de pagès.
En el reportatge sobre "El parlar de Manresa", publicat l’abril del 2020, parlàvem de mots que porten el gentilici de "manresà" o "manresana". És el cas de varietats de plantes, com la "col verda manresana" o la "mongeta manresana" –que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) defineix com a «fàcil de coure, però menys fina que les ordinàries».
Avui al "Saps què menges?" hem triat un producte clàssic del rebost de moltes llars. Un embotit que per a molts forma part dels berenars de la seva infantesa, mentre que per a d’altres continua sent un ingredient no negociable quan es tracta de preparar un guisat de llenties. Sigui com sigui, aquesta secció pretén informar i formar, raó per la qual hem de parlar d’un aliment tan conegut com estimat a causa del seu addictiu sabor. Revisem l’etiqueta:
Un grup de ciclistes al quiosc de Canaletes, al final del primer tram del Passeig, a la segona dècada del s. XX. | Foto: Josep Guixà i Armengol (Fons ACBG)
De Sant Domènec a la Bonavista hi ha el quilòmetre més popular de la ciutat: el passeig de Pere III. Ara fa un segle era a punt d’arribar a la Bonavista, tot i que, per ser exactes, la seva construcció ja havia començat quaranta anys abans. I encara que des del primer dia el seu trajecte va acollir els establiments, habitatges i despatxos de més prestigi, també és veritat que la presència creixent de tota mena de terrasses o els equipaments culturals més emblemàtics n’han fet un recorregut absolutament popular. Perquè al Passeig tothom hi pot trobar el seu espai: és el més democràtic dels carrers de Manresa. I aquest estiu una mica més, ara que les cadires de la inoblidable Rosita tornen al primer tram, gratuïtament i sense les restriccions de la covid: 275 seients a l’abast de tothom per tal de fer més suportable la canícula.
A la foto observem les autoritats municipals el dia de la inauguració de la roda al Guix el 21 de febrer del 1988, dins els actes de la festa de la Llum. D’esquerra a dreta: Jordi Rodó, Simeó Selga, Santiago Morros Llobet, que més endavant va cobrir la roda amb una capa de polièster, Ramon Roqueta (exalcalde i pregoner de la Llum 1988), Juli Sanclimens i Jaume Soldevila, entre d’altres.
