​Cultura i espectacles

per Josep M. Oliva, 17 de gener de 2023 a les 11:39 |
Els programes del cor van tancar l’any amb la notícia de la separació d’Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa. A mi em va arribar a través d’un d’aquells espais matinals de televisió de no sé quin canal. No em vaig parar a escoltar els detalls, però en el breu instant que ho vaig sintonitzar em va quedar gravat un comentari que va aparèixer escrit a la pantalla. Era com si volgués resumir la divergència que els havia dut a separar els seus camins i deia, si no recordo malament: «A Vargas Llosa le interesa la cultura; a Isabel Preysler, el espectáculo». Aquella dissociació entre una cosa i l’altra em va fer pensar en tots els anys en què aquells dos termes apareixien units a les pàgines de molts diaris per donar cabuda a diverses manifestacions que tant es podien etiquetar d’una manera com d’una altra. I així, i en una mateixa secció, igual es podia parlar d’una exposició de la Montserrat Gudiol com d’un disc de Los Diablos, i tant t’hi podies trobar una informació sobre l’escolania de Montserrat com una entrevista amb una vedet d’El Molino. Amb els anys aquell aiguabarreig s’ha mantingut, però el nom de Cultura i espectacles ha decaigut i s’ha imposat l’epígraf Cultura per encabir-ho tot. Ara tot és cultura, o si més no així ens ho volen fer empassar.

Los Diablos ens van deixar un grapat de cançons patxangueres que han quedat unides als records de joventut de molta gent. Però no crec que a ningú amb una mica de senderi se li acudís dir que el que feien era cultura. Ells i nosaltres sabíem que allò només era una diversió. Ara, en canvi, els grups que ocupen el seu lloc defensen que el que fan és cultura, i des d’aquella pretensió se senten amb el dret de ser reconeguts i protegits, com si entre les seves composicions i les de Mompou només hi hagués una diferència d’estils. I com ells, els que fan qualsevol astracanada en un escenari o els que omplen pàgines d’un llibre sense cap interès. Tots creuen –i els han fet creure– que el nivell cultural d’aquest país se sustenta sobre la seva inspiració. Sense desmerèixer els que ens distreuen i abans que perdem el nord del tot, cal que deixem de confondre la cultura amb allò que és pur entreteniment i tornem a diferenciar una cosa d’una altra: cultura i espectacles.
Arxivat a:
Opinió



Participació