Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Soc dins del meu cotxe rònec, aparcat estratègicament, a les fosques, davant del lloc on aconseguiré una nova panera de Nadal. Per fi hi ha moviment: la foscor es trenca pels fars d’un vehicle esportiu utilitari –un puto SUV– que estaciona a la plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda que tinc just davant. S’obre la porta del conductor i amb una flexibilitat sorprenent aquest deixa una cistella de Nadal a l’asfalt. Em frego les mans. Surt el conductor, un home de mitjana edat, s’ajusta els pantalons, agafa la cistella, tanca la porta i comença a caminar decididament. Encenc els fars del meu cotxe i l’home queda il·luminat. Com per art de màgia, el seu caminar canvia i ara es desplaça amb certes dificultats. Apago els llums i l’home recupera la psicomotricitat i ja es treu les claus de casa de la butxaca. Els torno a encendre: l’home torna a simular una afectació del sistema nerviós i de la mobilitat i es queda quiet a la porta de casa. Surto del vehicle i vaig per la meva recompensa.
– Vaja, vaja, què tenim aquí? –pregunto.
– Un lot de Nadal.
– Això és una panera de merda. Em referia a què fas tu aparcant en aquesta plaça?
– Mira’m! –diu l’home aixecant les mans com si les tingués atrofiades. Li cau la cistella a terra.
Li abaixo els pantalons i recupera la mobilitat per apujar-se’ls en temps rècord.
– Lamentable. Suposo que aquesta targeta d'aparcament per a persona amb mobilitat reduïda no és teva, oi?
– No. És del meu pare –respon sabent que se li ha vist el llautó.
Ja hi som. I el seu pare no és al cotxe. No m’estranyaria que fos mort de fa anys i el fill seguís aprofitant la targeta.
– Ja, i on el tens amagat?
L’home va fins al cotxe i obre el maleter. Anem a veure... Hòstia! Té el pare mort i tots els regals d’aquestes festes embotits aquí. Això sí que és una bona panera... Punyeter, ha aprofitat la targeta d’aparcament al màxim. Per sort fa fred i encara no hi ha res desfet.
– Bé, que aprofiti i bones festes!
Vaig lliurar l’adreça de l’incívic al col·lectiu manresà La Lliga Morada, del qual us parlaré en una altra ocasió. Em van donar l’enèsima cistella de Nadal com a recompensa per delatar, i el grup ja deu haver impartit justícia ciutadana, encara que això acabi garantint a l’incívic una targeta d'aparcament legal per a persona amb mobilitat reduïda. Això em fa pensar que se m’està acabant el material de les paneres i encara no he trucat a la policia per avisar del cadàver del maleter. Em pregunto si tot i haver passat festes em donaran un lot.
