L’Ajuntament ha tingut el valor de difondre els resultats turístics de 2022, com publica Regió7. Els resultats creixen, percentualment, d’una forma exponencial. Per exemple, entre 2013 i 2022, els participants en visites guiades han augmentat un 484%. I els grups de visites guiades –no s’explica què vol dir aquest concepte–, un 582,36%. Un creixement que fa treure pit a l’Ajuntament, que demostra un nivell baix de sentit del ridícul. Perquè es necessita ser atrevit, o inconscient, quan publica que només 7.292 persones han gaudit de les visites guiades. I que l’oficina ha atès la incommensurable xifra de 26.507 consultes: impressionant, quasi comparable a l’atenció al públic que fa un hotel mitjanet fora dels grans nuclis turístics. Una xifra que s’acosta ràpidament a Montserrat (2,7M de visitants), a Món Sant Benet (200.000), o a l’Oller del Mas (més de 100.000). Però el que és més ridícul és que les estadístiques només parlen de visites... Com és que no parlen de pernoctacions? Ah, és clar, no hi ha pràcticament hotels a Manresa, més enllà de l’heroic Els Noguers, de l’hotelet amb encant de Casa Padró o dels apartaments Urbi. Si han fet un esforç tan gran, des de 2013, per fer créixer els fluxos turístics d’una forma tan quantiosa, com és que no han dedicat cap esforç real a crear una oferta turística de debò? Turisme són també les visites a la Seu o la Cova; i sobretot és allotjament, consum en restauració, consum en comerç... Generar rendes... mitjançant una estratègia turística real, professional i compromesa. Arribem al quid de la qüestió: quina és l’estratègia de turisme de la ciutat? La que es va dissenyar per a Manresa 2022 i que ha culminat el desembre passat?
Una conclusió potser la trobem en la nota reproduïda pel diari: «El 2022 suposa un repte de reactivació de les accions comercials en un entorn de mercat totalment desdibuixat per la pandèmia. Els resultats provisionals marquen un creixement exponencial sostingut els darrers anys que situa Manresa com una destinació emergent consolidada» (el subratllat és meu). Ni destinació, ni emergent, ni menys consolidada. Manresa necessita emmirallar-se en casos d’èxit com els de Girona o Vic. Necessita un canvi radical en gestió turística. I el que necessiten polítics i tècnics del turisme és, sobretot, millorar el seu sentit del ridícul.
