LÈXIC A LA MANRESANA

​Relleus

L’assagista, poeta i editor manresà Carles-Jordi Guardiola em fa arribar l’observació que la seva mare, nascuda el 1901 filla de les Escodines –com també els seus pares Josep Noguera Manubens i Antònia Puig Martí– feien servir habitualment el mot "relleus" per indicar el que havia quedat dels àpats i es podia –i s'havia– de reaprofitar. El mot no és al diccionari normatiu (DIEC), però sí que el recull el diccionari Alcover-Moll, que descriu com a «deixalles de menjar» i el situa en comarques com la Cerdanya, el Ripollès, Plana de Vic o Pla de Bages.

per Jaume Puig, 20 de gener de 2023 a les 12:30 |

I, certament, en una enquesta ràpida feta a manresans de més de seixanta anys, hem pogut constatar que és una paraula que encara és viva i es fa servir a la ciutat i a la comarca («Demà no haurem de cuinar, tenim relleus»), però no és coneguda en canvi a gran part del Moianès, segons em confirma el lingüista Carles Riera, amb qui, en el llibre sobre El parlar de l’Alta Segarra, vam recollir la pervivència del mot en aquesta comarca, amb la qual el Bages comparteix alguns trets característics.

 
Per a Carles-Jordi Guardiola, però, el més interessant del tema és la referència que ja surt al Curial, «Entre 1442 i 1453, molt abans que el Quixot, que és de 1605, ja apareix el mot en el mateix sentit. La pervivència és extraordinària!». «El mot ve de lluny» –conclou Guardiola– «a Curial, capítol 96: E venien cascun jorn a pendre del relleu que donaven als pobres a la porta del palau del marquès». També l’Alcover-Moll inclou cites de clàssics, com Ramon Llull a Blanquerna: «Com... hagren menjat, aportà hom lo releu de la taula als pobres». I així mateix l’esmenta el gran Joan Corominas, en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en el sentit de «deixalles de pa en la pastera».

Podeu fer arribar les vostres aportacions al nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta #bagesisme.



Participació