Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
I, certament, en una enquesta ràpida feta a manresans de més de seixanta anys, hem pogut constatar que és una paraula que encara és viva i es fa servir a la ciutat i a la comarca («Demà no haurem de cuinar, tenim
relleus»), però no és coneguda en canvi a gran part del Moianès, segons em confirma el lingüista Carles Riera, amb qui, en el llibre sobre
El parlar de l’Alta Segarra, vam recollir la pervivència del mot en aquesta comarca, amb la qual el Bages comparteix alguns trets característics.
Per a Carles-Jordi Guardiola, però, el més interessant del tema és la referència que ja surt al
Curial, «Entre 1442 i 1453, molt abans que el
Quixot, que és de 1605, ja apareix el mot en el mateix sentit. La pervivència és extraordinària!». «El mot ve de lluny» –conclou Guardiola– «a
Curial, capítol 96: E venien cascun jorn a pendre del
relleu que donaven als pobres a la porta del palau del marquès». També l’Alcover-Moll inclou cites de clàssics, com Ramon Llull a
Blanquerna: «Com... hagren menjat, aportà hom lo releu de la taula als pobres». I així mateix l’esmenta el gran Joan Corominas, en el
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en el sentit de «deixalles de pa en la pastera».
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
