BUGADA AL POU

BUGADA AL POU. Gener 2023

Foto: Jordi Preñanosa
per Quintí Torra Cordons, 11 de gener de 2023 a les 11:37 |

Solo d’alcaldable

 
Enceto el primer repàs del 2023 donant el tret de sortida a la precampanya electoral de cara als comicis municipals de la primavera. Els alcaldables ja fa dies que esmolen les eines. Alguns, si us he de ser sincer, de manera barroera a les xarxes socials, amb faltes d’ortografia i ben poca vergonya. En definitiva, exposant-se massa per acabar exhibint més carències que no pas virtuts i aconseguint enfonsar la classe política més avall de l’alçada del betum, on és ara. El cara a cara que s’albira entre els actuals socis municipals espero que sigui distret i no pas grotesc. El cas és que si l’alcalde Aloy mostrava dots culinàries al diari Regió7 de cara a l’àpat de Nadal, Ramon Bacardit, el candidat de Junts va tenir el seu moment de glòria fent un breu solo en el concert Emociona’t... la veu de Nadal, el 30 de desembre, al teatre Conservatori. Cal dir que, per una banda, en edat de formació, Bacardit va formar part del cor de l’Escolania de Montserrat i, per altra banda, que l'espectacle tingués com a directora musical la regidora del seu mateix partit Rosa Maria Ortega també hi devia ajudar. La fotografia és de Jordi Preñanosa.

 

No anem pas bé

 
Enèsima, i no pas última, expressió del catanyol que avança inexorablement als mitjans de comunicació, les notificacions d’entitats i institucions i, per descomptat, en l’àmbit de la publicitat i la cartelleria. Una lectora em fa arribar una fotografia captada al forn de pa l’Espiga d’Or del carrer Roger de Flor, que, durant les jornades prèvies al dia de Reis, va lluir el cartell que reproduïm en què ses majestats deien : «Si no hi ha tortell, no anem». El calc castellà és flagrant, com tants d’altres que a massa catalanoparlant ja ni tan sols grinyolen. Pel que m’expliquen, el cartell prové d’una empresa d’abast nacional i deu haver ver circulat per altres indrets. Realment, no anem pas bé!
 
 

Radiotaxi Manresa

 
Sense deixar la lluita constant per poder parlar amb normalitat i correctament el català, un lector m’escriu per explicar-me, una mica contrariat, que si truqueu al 938744000, el telèfon de servei de Radiotaxi Manresa, i intenteu parlar en la llengua del país probablement no us entendran. Resulta que les trucades es gestionen des d’un call center ubicat en un lloc força remot, sembla que des de Colòmbia, on, òbviament, els teleoperadors no entenen pas el català. Fins aquí la cosa ja enerva, oi? Doncs no us podeu ni imaginar el domini que tenen dels carrers de la nostra ciutat. Inaudit, un despropòsit total.

 

No anem a l’hora

 
Vagarejar pels carrers de Manresa també deixa imatges insòlites, com aquesta que publiquem, immortalitzada el 30 de desembre, en un banc de la placeta de Fius i Palà, just davant de la Buresa. Algú hi va deixar, o oblidar, un rellotge de paret de dimensions considerables. L’estampa, si ho voleu, és mig poètica... Amb tanta desendreça, trastos i mobles abandonats al costat dels contenidors i els especialistes a regirar-los, el més probable és que el rellotge acabés al banc d’absoluta casualitat.
 
 

Carrer del cable

 
Ara que comença la cursa per comandar l’Ajuntament, segurament moltes candidatures voldran sucar pa –i amb certa raó tot sigui dit– amb la neteja i l’aspecte deixat d’alguns carrers de Manresa. Aquella sensació que no hi ha res que estigui tal com déu mana en algunes zones. Ho demostra la foto que m’envia un col·laborador de la revista de la placa del carrer de Sant Antoni, que va del carrer de les Escodines fins a la plaça del Salt. Com podeu observar, el nom del vial no es pot llegir perquè està totalment tapat per un nombre considerable de cables. Els instal·ladors i els responsables dels subministraments tenen més cara que esquena, però l’Ajuntament hauria de vetllar per procurar que  la via pública no estigui plena de penjolls de cables que ningú sap si estan en servei o anul·lats però, sigui com sigui, segueixen adornant xamfrans i façanes.
 
 

Guerra bruta editorial

 
Com ha passat històricament, molts artistes, i un bon nombre d’escriptors, comencen a ser valorats per públics més amplis –o directament es posen de moda– un cop han traspassat i algú aprofita el filó per reintroduir-los al mercat. És, en bona part, el cas del berguedà Jordi Cussà, mort el juliol de 2021 i molt proper a l’editor Jaume Huch, de la mà del qual va editar els seus treballs literaris. La qüestió és que, contràriament al que han dit els mitjans de comunicació locals, fent-se ressò del que havia anunciat l’editorial Comanegra, actual propietària dels drets d'edició de l’obra de Cussà a partir, sembla, d'una gestió rapinyaire postmortem de l'agent literària, és fals que la nova edició de Cavalls salvatges compti amb una revisió pòstuma de l'autor, posterior a l'edició de L'Albí, el segell que comanda Jaume Huch, del 2016. Les úniques correccions existents són les que van fer conjuntament Cussà i el mateix Huch, i que obren en poder de l'editor berguedà, que se n’ha queixat a les xarxes. I és que per justificar una nova edició d'un llibre que ja es troba al mercat volent rellançar un autor ja traspassat tot s'hi val.
 
 

I un brindis llibreter

 
Els propietaris de la llibreria Parcir, Dolors Pardo i Antoni Daura, són força actius a les xarxes socials, especialment la Dolors, que, acompanyada del personal de l’establiment, hi penja sovint presentacions de llibres a la mateixa llibreria i des de llocs de platja o de muntanya. Aquest Cap d’any, però, La Dolors i l’Antoni han sorprès els seguidors amb un ball de saló en tota regla i un brindis per l’any nou, en què l’establiment celebra els 50 anys. Bon any 2023 i feliç aniversari, doncs.
 
Arxivat a:
El Cul del Pou, BUGADA



Participació