​Coets per anar a la Lluna

Massa em sembla que, col·lectivament, no hem estat encara capaços de prendre consciència de les conseqüències de l'anomenat Procés viscut l'any 2017 i de la necessitat d'un temps d'adaptació i encaix. En cap dels dos bàndols. Ni és veritat que aquí no va passar res, perquè sí que alguna cosa va passar, com tampoc no pot creure's que aquell simulacre de votació permet implementar-ne un resultat començant pel fet que ni els mateixos observadors internacionals van poder avalar el resultat. Amb independència que un no deixa de ser independentista, això no treu, però, que no estigui molt preocupat per l'entestament a voler seguir per uns viaranys que no auguren res de bo ni ens permeten veure la magnitud de la tragèdia. Valgui per endavant la presumpció d'innocència per al lletrat xilè Gonzalo Boye Tuset en la causa que manté oberta hores d'ara, però a vostès els sembla normal que l'advocat de tot un expresident de la Generalitat de Catalunya sigui el mateix que el del narcotraficant gallec Sito Miñanco? En un país tan marcadament obsessionat amb la imatge, ens hem aturat a reflexionar de tot el que significa això? Ens hem parat a reflexionar sobre la contractació per part de Laura Borràs, actual presidenta de Junts per Catalunya, com a pèrit informàtic d'Emilio Hellín, famós ultradretà que va ser condemnat, el 1980, pel segrest, tortura i assassinat de la jove Yolanda González, militant del Partit Socialista dels Treballadors?
 
Com bé ha assenyalat el sempre lúcid Miquel de Palol en el seu darrer assaig Frase variata (Editorial Barcino, 2022), des de l'independentisme no s'ha volgut assumir que s'estava davant d'una cruïlla. I assumir que s'havia d'iniciar una revolució amb el cost que comporta de morts, «desgavell cívic i enderroc social, ruïna productiva i comercial, i anys per refer-se'n». Davant d'això ens queda assumir plenament allò que va apuntar un independentista convençut com Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) quan va dir: «Una cosa és desitjar la independència, com un nen petit desitja la Lluna, i una altra voler la independència com la NASA fa coets per anar a la Lluna». El que és clar és que l'aplec, la trobada, la cantada o la botifarrada no són pas aquest coets. Tornant a de Palol: «Ningú amb un sentit de la realitat s'imagina els sants-culottes dient «bona nit» i donant ànims davant de la Bastilla, ni els bolxevics cantant cançons de bressol davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg». Coets per anar a la Lluna.