EDITORIAL

​Manresa de negre sobre blanc

Dels paisatges, la fesomia, les olors, el clima, les gents, les menges, els racons o els edificis emblemàtics de les grans ciutats del món se n’han escrit, amb més o menys "finezza" literària, rius de tinta. Fàcilment n’ompliríem unes quantes prestatgeries –postades, en diríem molts manresans– de la biblioteca d’Alexandria, la més emblemàtica de l’antiguitat, abans, fins i tot, de l’endinsament en la galàxia Gutenberg

per El Pou, 5 de gener de 2023 a les 11:32 |

Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret


Les urbs i els seus carrers, places i passatges són l’escenari de narracions emblemàtiques i, al lector, l’aboquen a anar resseguint i dibuixant mentalment els paisatges d’històries i trames de qualsevol tipus. El Londres de Dickens, el Nova York de Paul Auster o el París d’Alexandre Dumas o Victor Hugo són decorats perfectes per on fer deambular personatges principals, secundaris o merament instrumentals –diuen hola, adeu, gràcies o, simplement, somriuen– que teixeixen relats i, alhora, prescriuen costums i cultures, i són un ham poderós com a guia per a viatgers àvids de descobrir món. La literatura hi convida. Per això neixen les rutes literàries –últimament també les basades en produccions audiovisuals–, amb el substrat narratiu com a plafó d’una exposició d’indrets per (re)descobrir en persona.


En aquest número ens proposem agafar obres d’autors que versen sobre l’univers manresà i, mitjançant la lectura, jugar a traslladar-nos a peu de carrer, camí o estança per, com titelles que obeeixen la nostra voluntat, fer-hi desfilar les persones –reals o inventades– de diferents motors narratius. La ciutat com a teatret dels records d’escriptores i escriptors que descriuen memòries de moments viscuts o històries amb referents quotidians que, mitjançant la ploma, fan cristal·litzar tots els sentits: la vista: «Els plàtans del nostre Passeig presenten a l’estiu una copa frondosa i lluent», descriu Tomàs Cabot; l’oïda: «El carrer de Sant Miquel, els matins, era un bullidor», narra Josep Arola; l’olfacte: «Aquesta cantonada tenia en la meva paleta mental el color marró, sec i eixut del cacau en pols, flaire de xocolata de l’establiment Torras que caracteritzava un dels xamfrans més peculiars de Manresa», rememora Pilar Parcerisas; el gust: «A primera hora es va presentar al pis, carregat de llibres i paperassa i els pantalons de mudar. Jo apriava l’esmorzar, mel i mató amb pa de tres dies, o va ser formatge...», convida a tastar Pilar Duocastella, i el tacte: «Al primer crit, la Maite ja tenia una mà ficada a la bossa de mà, mirant de trobar el llapis d’ulls per clavar-lo a la retina de qui fes falta», fa dir a la Maite Agustí Franch quan transita pel carrer de Santa Llúcia. Preludis d’una Manresa de negre sobre blanc.


Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes de gener de 2023. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge Deu mirades literàries de la ciutat.
 
Arxivat a:
Temes del Pou, EDITORIAL



Participació