Foto: Francesc Rubí
És un exemple típic de l'arquitectura burgesa que es va desenvolupar als extrems del nucli antic entre els segles XVII i XIX per substituir els edificis medievals. Els carrers del Born i Nou han funcionat d’enllaç entre l’antic centre urbà dins del recinte murallat i el nou centre burgès configurat a partir del passeig de Pere III. Avui dia, aquesta zona encara és el centre comercial de la ciutat.
És un edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, que destaca per la simplicitat formal. La composició de la façana està marcada per dos eixos verticals a les plantes superiors, formada per la repetició del conjunt de finestra i porta balconera amb arc rebaixat. Els emmarcaments de les obertures són de pedra tallada i l'acabat del parament és un arrebossat que imita la forma dels carreus. Els balcons són petits i les baranes són de ferro forjat, més treballades les del primer pis amb motius geomètrics. La façana es corona amb una cornisa, a sota de la qual hi ha una filera horitzontal marcada amb una sanefa esgrafiada amb línies i rombes. Aquesta composició s’ha perdut en la planta baixa a causa de la intervenció que es va fer per adaptar-la a l'activitat comercial.
El catàleg de Manresa protegeix parcialment l’edifici, la composició de la façana, tant dels pisos com de la planta baixa, els balcons i les baranes, i també el coronament amb la cornisa i la sanefa esgrafiada. La casa forma part del catàleg perquè ajuda a configurar la trama urbana i perquè és característica de l'evolució de les cases burgeses del centre de la ciutat. Com es pot veure en un
article d’aquesta mateixa secció publicat al Pou del febrer de 2014, als baixos hi havia la històrica pastisseria Marsinyach o l’Englantina, fundada el 1916 i tancada el 2014. El 2018 es va reconvertir en un cafè que ha mantingut la forma tradicional de la façana i ha aprofitat el fons del local, l’antic obrador, que posa al descobert un interessant sistema de voltes de pedra.
