Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tinc por. De fet, ja l'he tingut abans, aquesta sensació. Por de la novetat, de perdre el control d'absolutament tot. Alhora, tinc il·lusió i ganes. Estic content, molt content! Plorar i riure per estimar sense límits, per conèixer un altre cop algú que només mirar-lo serà capaç de remoure-ho tot. La paternitat és la situació que aconsegueix que les sensacions més contraposades convisquin en un mateix i que la vida sigui un autèntic Dragon Khan. La vida que hem ajudat a crear i de la qual som responsables aconsegueix que cada moment sigui temut i gaudit a parts iguals.
Fa quatre anys vaig fruir –i patir– gràcies a l'arribada del Gil. La sensació única i irrepetible de felicitat va inundar el meu cos; per contra, veure aquella vida que tot just feia les primeres alenades d'aire albirava una por desconeguda, una inseguretat total, una tremolor de cames i un nus perpetu a la boca de l'estómac que va costar d'assimilar. Si, acceptem-ho: la paternitat no és un conte de fades. Però, alhora, viure-la acompanyat de la persona que estimes i que has escollit per crear una nova vida és la cosa més bestialment emocionant de què podem gaudir. I em reconec afortunat i privilegiat de tenir-ho tot tan fàcil. Privilegiat de poder fer una aturada –molt més breu del que realment seria necessari– de la voràgine del dia a dia per dedicar-me exclusivament a ser qui intentarà sostenir la mare del meu fill i a acompanyar qui estrenarà el títol de germà gran.
I vindran els plors, el cansament, les nits de vetlla, els conflictes, els patiments... però també les carícies, les rialles, les mirades, les abraçades. I un dia, ens llevarem i veurem que aquell ésser tan petit i que semblava indefens ja ha crescut força. I ens adonarem que les nits ja no són eternes i que els plors s'han convertit en paraules, que les mirades perdudes han donat pas al joc. I seguiran els dubtes, els conflictes i els maldecaps. Però la vida s'obrirà pas i podrem abraçar-nos convençuts que tot allò viscut ens ha fet més forts i ens ha unit més que abans.
Ens retrobem d’aquí a uns mesos. Que tinguem sort!
