Anunci erroni
Començo el repàs mensual entomant el
mea culpa en nom de la revista per una errada greu en l’àmbit de la publicitat. Com a flagell ciutadà que es fot del mort i de qui el vetlla, i tenint en compte que el sentit de l’humor és com la caritat, que comença per un mateix, explico que, per un lapsus tècnic lamentable, l’anunci que tancava la revista de gener va aparèixer amb una inserció sobre les visites a la Fàbrica Nova... el mes de maig de l’any passat, quan hi havia d’aparèixer l’anunci de l’exposició
Matèria d’Exercici, al Casino. Cert, ens cal fer exercici, espiritual potser no, però com a mínim de reflexió. Queda dit.
Els balcons seran sempre nostres
Ja sigui per les proximitat electoral i les tintes que carreguen algunes candidatures o perquè, val a dir-ho, hi ha realitats a Manresa que són incòmodes, recurrents i a bastament comentades per la ciutadania, darrerament proliferen les pancartes als balcons dels barris. A les reivindicacions de les Escodines i la barriada Mion, s’hi han afegit aquest mes passat els veïns del sector dels Esquilets i el primer tram de la carretera de Vic. En veieu una mostra a la fotografia adjunta que han penjat cartells per protestar pel soroll dels consumidors de la botiga que hi ha al xamfrà, que ven alcohol a altes hores de la matinada, molèsties que s’afegeixen a les de la plaça Porxada. A aquesta realitat s’hi sumen temes d’il·luminació, brutícia, incivisme i problemes de convivència generalitzats.
Xauarma per tot arreu
Precisament a pocs metres de la zona
calenta que propicia les protestes veïnals, un veí i lector de la revista ha fet una fotografia amb el mòbil que testimonia
un altre dia a l’oficina, com diuen els modernets. Al banc de la marquesina de la parada de bus del mercat de Puigmercadal, a la plaça d’Europa, hi va immortalitzar aquest xauarma pràcticament sencer escampat. La imatge parla per si sola.
Baralla preelectoral al Gris
Per cert, que alguns candidats que prometen
posar ordre a la ciutat i acabar amb l’incivisme dient repetidament que sempre són
els de fora els que esvaloten el galliner tenen alguns costums que, precisament, no consisteixen a predicar amb l’exemple. El dia 20 de gener a la matinada, la campanya preelectoral es va desplaçar al bar Gris, situat just al costat de la nostra redacció, amb una baralla entre dos alcaldables del Front Nacional de Catalunya –Bernat Bernabeu per Navarcles, que va rebre lesions, i Sergi Perramon per Manresa– i un membre de l’esquerra independentista. El fets, que van passar a 150 metres d’on vam localitzar el xauarma desconstruït, està en mans dels Mossos, que els investiguen.
Plaques solars sense sol
Hom podria pensar que alguna intervenció municipal seria més que convenient per anar solucionant problemes a la via pública. I, naturalment, acostuma a ser així. Ara si ha de ser com la que m’envia, documentada, una amable lectora, és clar que no anem bé. Els tècnics, en aquest cas, van rebre un encàrrec aparentment senzill: col·locar una placa solar sobre cada marquesina per alimentar les pantalles a les parades del bus urbà de Manresa que informen del temps d’espera i d’altres avisos i incidències per mantenir informats als usuaris del transport públic. La iniciativa, exemple de l’ús d’energies alternatives, a poc a poc, es va estenent a totes les parades. Però, la realitat, a vegades, s’entossudeix i envia en orris els millors projectes. I és que, veient la fotografia la pregunta és òbvia: trigaran gaire a esporgar el cedre de l'Oficina Jove de l’edifici del Joan Amades al carrer de Sant Blai? Cal esperar que, fruit de la rauxa, no el sacrifiquin! La informació ha de saber conviure amb l'arbrat, oi?
Les degollades, ho peten
Com el company Jordi Sardans comenta a les pàgines d’opinió d’aquest número de la revista, l’amic Joan Vilamala ja té enllestit un llibre sobre les noies degollades de Folgueroles, la seva vila natal, a punt de publicar. El cas és que el tema era tan clar que havia d’interessar al programa
Crims, que s’emet a Catalunya Ràdio i a TV3, que el mateix Joan hi va participar per explicar els fets i el programa ho va
petar. Mireu, si no, la imatge en el rànquing dels podcasts més escoltats de l’emissora pública.
En plena forma
Gairebé dues dècades després d’encarnar l’Oleguer Bisbal a la Innocentada, amb menys panxa i menys cabells –comproveu-ho a la fotografia adjunta–, el nostre cap de redacció, Carles Claret, ha tornat a pujar a l’escenari per interpretar el Pitu de la 66a Innocentada. El personatge, val a dir-ho, li era, per còrpora i expressivitat, bastant orgànic i representava una mena d’Oleguer multiplicat per cent amb tot allò de menyspreable que pot tenir un mascle alfa cap de família conservadora: masclista, classista, racista, corrupte i malparlat. Això sí, desprenia comicitat per tots quatre costats.
A bodes em convides, el text de la farsa manresana que firmava conjuntament amb el seu amic Agustí Franch va tenir molt bona acollida en les sis funcions que se’n van fer al teatre Conservatori, els dos últims caps de setmana de gener.
