Si l’ingredient que apareix en primer lloc és l’aigua i la informació nutricional està expressada en mil·lilitres sabem que el producte d’avui és de consistència líquida. A continuació s’inclou un 2% de pollastre. Un 2! Encara que no sapiguem de què parlem, ja sabem que per un volum d’un litre de producte trobarem 20 g de pollastre, una quantitat ínfima. A continuació trobem si fos possible una quantitat encara més ridícula de verdures: 17 g per cada litre de producte misteriós. A banda de sal, apareix també l’extracte de llevat; és a dir, un producte obtingut a partir de cèl·lules de llevat que reforça l’aroma d’una recepta. Finalment per potenciar el sabor, trobem aromes, pebre vermell i un residual 0,1% d’oli d’oliva, això sí, verge extra.
Els ingredients de l’etiqueta pertanyen a un brou de pollastre de marca blanca. Similar a aquest en trobem molts altres, tant d’altres marques blanques com de ben conegudes. A la taula nutricional d’aquest brou no sorprèn que es tracti d’un producte molt poc calòric. De fet, per ser de pollastre en porta ben poc i les verdures també tenen una presència testimonial. Els brous de supermercat solen tenir un elevat contingut de sal. Concretament, aquest en té 0.89 g per cada 100 ml. El bric d’aquest brou de pollastre és d’un litre i indica per escrit que inclou unes quatre racions per litre. Per tant, en una d’aquestes racions (250 ml) estem consumint més de 2 g de sal, una quantitat important. A l’hora de consumir caldo, un brou industrial ric en sal i escàs en nutrients no és la millor opció.
RECORDA:
Als supermercats podem trobar una àmplia gama de brous preparats, de carn, peix, pollastre o verdura, habitualment en brics d’un litre. Ara bé, no són productes que sumin des d’un punt de vista nutricional i cal evitar-los en format industrial. Elaborar un brou casolà no només és més econòmic sinó que sempre és més nutritiu i molt més gustós. Un exemple senzill de per què a la cuina cal deixar de banda la mandra i posar-se el davantal per alimentar-se millor.
