Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de gener de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Em dic Guillem Cabrera Espinach i tinc divuit anys. Soc de Sant Salvador de Guardiola, però des dels onze anys visc a Londres, concretament a la Royal Ballet School, una escola britànica de formació de ballet clàssic fundada el 1926 per la ballarina i coreògrafa angloirlandesa Ninette de Valois. Sempre havia tingut clar que volia ballar i en volia aprendre tant com pogués. Als tres anys ja feia extraescolars de ballet a la Joviat i després vaig anar a l’escola d’Olga Roig, on en un curset de Setmana Santa vaig conèixer Lourdes de Rojas, que tenia el fill i el marit, Rodolfo Castellanos, a la Royal Ballet School, i que em va animar a mirar d’entrar a l’escola anglesa. Hi vaig enviar formulari i fotos i vaig anar a Londres per fer-hi dues audicions. De 500 que ens vam presentar només en vam quedar 13. Amb els meus pares vam decidir tirar endavant, malgrat que el cost que calia pagar era de 44.000 euros els dos primers cursos.
Els primers anys van ser complicats, perquè tot i que a primària havia fet tres cursos en una escola anglesa de Barcelona i després al Paidos de Sant Fruitós, l’anglès del dia a dia allà era molt diferent, la variant dialectal, com ho deien... i jo era l’únic noi que no era anglès. Els primers cinc anys vaig viure a la residència de l’escola, situada en un antic palau de caça de la reina, al mig del parc de Richmond, on passàvem tot el temps i només en sortíem per venir a casa una setmana cada mes i mig, per veure la família, els amics i per carregar piles. Allà hi he tingut suport amb algunes famílies que m’han tutoritzat, com ara els Revilla de Manresa, des del primer curs i altres famílies catalanes, de Granollers, Reus... i també una família australiana. Ara estic a la residència dels alumnes més grans, al centre de la ciutat, al costat de la Royal Opera House.
De vegades fem actuacions, sempre lligades amb l’escola, perquè són molt estrictes amb la nostra imatge i amb les entrevistes als mitjans. El darrer curs l’acabarem amb la representació a Birmingham d’
El Trencanous, la coneguda obra de ballet amb partitura de Txaikovski, que curiosament ja vaig interpretar als onze anys. També als dotze anys vaig tenir el privilegi de fer el paper de l’únic nen, que era el William, el germà petit de Victor Frankenstein, el científic creador del monstre, en l’obra dirigida pel coreògraf Liam Scarlett. Acabo aquest curs i hauré de buscar feina per començar a treballar en alguna companyia professional. Tinc l’avantatge d’haver rebut aquesta formació, però tot depèn sempre de les entrevistes amb els directors. No em plantejo cap destinació concreta. Intento no tenir una idea molt fixa del que vull fer. Pot ser que comenci amb una companyia petita o més gran... Tinc clar que m’hi vull dedicar professionalment, però és difícil treballar a Catalunya, on només hi ha una o dues companyies. Aquí si es fa ballet els teatres són mig buits i a Londres s’omplen. Pot ser a Anglaterra, Europa, Estats Units... o fins i tot Austràlia, on el ballet està molt ben considerat i hi ha bones companyies.
Guillem Cabrera Espinach està acabant la formació a la prestigiosa Royal Ballet School, de Londres
