PATRIMONI CIUTADÀ

​Xemeneia de l’Alcoholera Manresana

La rehabilitació d’aquesta imponent xemeneia i el fet que sigui el reclam publicitari d’una promoció d’habitatges són la millor manera d’afirmar la importància d’un catàleg de patrimoni en una ciutat com la nostra. Aquesta zona de la carretera de Santpedor, ara coneguda per l’estació d’autobusos, va ser fins al darrer terç del segle XX un eixample industrial marcat per la platja de vies de l’estació de Manresa Alta. Al costat, hi havia aquesta fàbrica d’alcohol de 1914, cremada el 1930 i reconstruïda el 1932 en estil industrial tradicional, obra de l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera.

Foto: Francesc Rubí
per Lluís Virós, 7 de juny de 2023 a les 09:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les fàbriques d’alcohol eren instal·lacions d’un o dos nivells amb una certa extensió i necessitaven una bona caldera per obtenir l’energia i l’escalfor necessària per convertir els vins i les deixalles de la premsada en alcohol natural o esperit de vi. Pel que fa a la nau principal, sembla que només es conservaran alguns murs, mentre que la xemeneia s’ha restaurat íntegrament. La nau era de planta quadrangular, amb tancaments de maó i obertures formades per una successió rítmica de finestrals en arc. La paret testera, de 45 cm de gruix, era de paredat de pedra i l'interior estava format per un únic espai cobert amb grans encavallades de fusta. La xemeneia té la base quadrangular i el cos és troncocònic i està reforçada en el coronament, tot i que al final del segle passat ja havia perdut el barret. Destaca perquè és molt esvelta i pel bonic tractament del maó aplantillat o preformat, amb una franja helicoidal al llarg de tot el fust formada per maons de color rogenc, que contrasten amb la resta, de coloració terrosa.

El catàleg de Manresa protegeix documentalment la instal·lació industrial, mentre que la xemeneia està protegida integralment, ja que té més valor patrimonial, històric, social i tecnològic, és una de les més grans i espectaculars que queden a la ciutat i recorda l’antiga estètica industrial de la zona. Al principi del segle XX es va industrialitzar el sector de la producció d’alcohols, que fins aleshores es feia en petites instal·lacions anomenades fassines. El Bages era una zona vitícola amb molta producció d’alcohol i a Manresa es van concentrar les fàbriques d’alcohol com aquesta, propietat de Baldomer Casas, amb la participació de José Enrique de Olano, comte de Fígols, que va funcionar entre 1914 i 1975. Després de la Guerra Civil, l’empresa va establir una fàbrica de licors, amb productes com el brandi Fray Bartolomé de las Casas o l’anís La Manresana. Tenia entre 15 i 20 treballadors. Des del tancament, es va convertir en magatzem i taller de fabricació de pedra artificial de l’empresa constructora Cots i Claret.


PER SABER-NE MÉS:

- CASAS SERRA, Carla, L’Alcoholera Manresana, treball de recerca de batxillerat inèdit presentat a l’institut Pius Font i Quer, Manresa, 2005.



Participació