BUGADA AL POU. Juny 2023

Ensorrem-ho això, home!

 
Enceto la bugada postelectoral amb un seguit de suggeriments recollits pels redactors i lectors del Pou el diumenge 28 de maig passat. Passejar-se, de col·legi en col·legi pel centre històric és un festival de despropòsits que, per endavant, aprofito per posar sobre la taula com a foto denúncia de cara a les negociacions del proper govern municipal. La primera, adjunta, fa referència a l’edifici que podeu veure a la Muralla de Sant Francesc, just al costat del que acollia l’antic forn Jorba. Com veieu al rètol, es veu que la finca està en venda. Seriosament? Qui vol comprar aquest edifici? Algú pensa rehabilitar-lo? Per què l’Ajuntament no fa una mica de gestió urbanística i el compra per, directament, ensorrar-lo? Ja n’hi ha prou amb tanta especulació immobiliària. Ni que la casa en qüestió fos una joia arquitectònica. És penós
 

Uns altres que se’n van

 
Aquests altres baixos de la plaça dels Infants –que durant molt anys van ser la seu de la cistelleria Bernadich–, fins aquest mes acollien les instal·lacions de Solidança, destinada a la venda i reciclatge de roba i altres utensilis de segona mà. L’entitat, com veieu en el cartell que hi ha enganxat, es trasllada al carrer Pompeu Fabra. Un altre local que, si no hi s’hi posa remei, quedarà en una zona que comença a separar massa la Manresa on hi ha vida i esperança i la que comença a estar desolada per abandonament i manca de tremp ciutadà. Anem sumant vials maleïts a Sobrerroca i Sant Miquel: Vilanova, Carme Alfons XII, parts del Born i la plana de l’Om –on acaba d’abaixar portes l’Ell i ella–, etc.
   

Penjolls

 
Continuant la ruta en direcció al carrer del Carme trobem una altra estampa que no és la primera vegada que és motiu de denúncia, tant en aquest espai com en altres mitjans com TV3. Al centre d’aquest local de consumibles que fa xamfrà amb l’antiga plaça del Planter hi penja un cable d’un caixetí, sense cap protecció, que ressegueix la part baixa de la façana i enllaça metres i metres d’immobles. Ja n’hi ha prou del desori amb les empreses de subministraments que van engalanant la via pública amb garlandes i penjolls d’antigues instal·lacions –la majoria afortunadament ja inoperatives– que ningú no retira ni es preocupa de tenir ben recollides. Un altra calamitat més.
   

‘Rodalias’

 
Tanco l’apartat de foto denúncia i, en positiu, parlo d’algun moviment que albira cert futur al centre històric. Aquests dies s’està acabant l’enderrocament dels edificis la superfície dels quals hauran d’ocupar els serveis de la Generalitat a la Catalunya Central. Els treballs els fa l’empresa Urcotex, que, com veieu a les instantànies que s’ha dedicat a immortalitzar un entranyable subscriptor, ha repartit un seguit de cartells informant del camí provisional per arribar a l’estació de la Renfe. Els primers que van col·locar eren totalment en castellà. Per què haurien de ser en català si ja ens entenem tots, oi? Darrerament, però, ha mig rectificat, N’ha repartit en versió catalana, però indicant el camí per agafar els trens de les línies de «Rodalias».
   

L’Anònima i el Miami llueixen

 
Hi ha coses que es fan bé a Manresa, això no ho negaré. La ciutat és un focus permanent de rodatges. Els darrers acolliments, el d’escenes del film Saben aquell, de Trueba, i de la telesèrie de la tarda de TV3, Com si fos ahir, al parc de l’Agulla. I a finals d’abril, es va estrenar la sèrie Tú también lo harías, de David Victori, rodada en bona part a l’Anònima i que el director manresà situa en la ficció a la població de Manresa. Hi apareixen les coses que sí que ens ve de gust ensenyar com la Seu, a banda de Montserrat... i, especialment, l’Anònima, reconvertida en Comisaría de Manresa. A més, la trama que fa de motor de l’obra, la protagonitza un bus que fa el trajecte Aeropuerto-Manresa. Llàstima, això sí, que la sèrie no reflecteix en cap moment les peculiaritats del país. Els crims els investiguen policies nacionals. La producció es projecta per la plataforma Movistar i la retolació en català hi és absent, i en cap moment se sent parlar en la llengua del país. A mig maig va arribar també Marlowe, protagonitzada pel nordirlandès Liam Neeson, i rodada, en una petita part al restaurant Miami, reconvertit en Shmidt’s. S’ha de dir que a la pel·lícula fa patxoca, tot i que la seqüència només duri un minut.
     

Males companyies

 
Durant la campanya electoral, sovint, la cartellera provoca situacions insòlites o no desitjables. La fotografia, que es comenta per si sola, me l’ha fet arribar una lectora de la revista. La conjunció és certament malèfica. Un cartell del candidat de Ciudadanos, Andrés Rojo, i, a sota, un anunci del Circ de Terror, on es veu que apareixen zombis. Deixeu-me ser dolent. La conclusió és òbvia. Ciutadans, com a partit, a hores d’ara ja és un mort vivent.
   

Un altre ‘making of’ de portada

 
I acabo amb més aventures de l’equip del Pou, que el 21 de maig es va desplaçar al cor de Madrid, concretament a la Puerta del Sol –Sol, com en diuen en madrileny castís– per entrevistar una dotzena de manresans que hi viuen, per al tema central d’aquest mes. El repte era aconseguir que es reunissin per a la foto de portada i ho van aconseguir. La imatge de Ramon Fontdevila fent la foto, enmig de la munió de turistes que hi sol haver, n’és el testimoni.