​Cafè de gats abandonats

L’Antònia sempre havia suplert la companyia humana amb l’amor animal: era la clàssica boja dels gats. I la fundadora del col·lectiu Gats Alimentats (GA). Sí, s’encarregava d’encebar diverses colònies de gats abandonats de Manresa. Però feia temps que els ulls començaven a fallar-li i això provocava escenes grotesques. Cada dos per tres un col·legi havia d’avisar la policia local perquè s’emportessin l’Antònia, que tirava pinso als nens que jugaven al pati al crit de «mixos, mixos». Quan va anar a examinar-se per renovar el carnet de membre de GA, va suspendre i la van expulsar. Això la va trencar per dins: ja no podia anar de solar en solar a abocar tones de pinso. I tampoc no podia tenir gats al pis perquè no podia suportar que li deixessin pèls per tot arreu.
 
Per sort, un dia l’Antònia va posar la ràdio i es va assabentar que havien obert un cafè de gats a Manresa: un establiment on es pot anar a prendre un cafè i fer un mos amb la companyia de mixos abandonats en espera d’un humà que els adopti. Li va semblar una iniciativa fantàstica i no s’ho va pensar dues vegades. L’Antònia va entrar il·lusionada a l’establiment, va haver de deixar el sac de pinso que arrossegava a l’entrada –normes de la cafeteria–, i va asseure’s al punt més cèntric del local per poder acariciar el major nombre de gatets amb el mínim esforç. Es va demanar un te verd i unes galetones, i va començar a repartir festes a aquells éssers ignorats per la societat. A ella li semblaven tots adorables, però n’hi havia tres que necessitaven més que els altres la seva atenció i carantoines: els tristos i arraconats. A més aquests eren molt grossos i no tenien gaire pèl, cosa que ella també valorava pel tema de la neteja. Així, va anar a pagar i va sol·licitar l’adopció «d’aquests pobres gatets afligits i carnuts». La persona responsable de la cafeteria li va respondre que aquests éssers no eren adoptables. L’Antònia se’n feia creus i va preguntar el motiu. La resposta: «Bé, senyora, no són adoptables perquè són éssers humans adults. Només venen aquí perquè els reconforta sentir-se acceptats pels mixos i perquè els clients els apugin la moral a base de carícies. Pobrets, a les últimes municipals no van aconseguir tenir representació a l’Ajuntament. I s’han quedat sense la ganga d’una retribució superior al salari mínim, només per anar a fer quatre cameos al mes. No compris, adopta. Però mai a un polític».