Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En segon terme, la parada amb tendals amb ballesta, de l’autobús de la Companyia del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga SA. Una mica més avall hi ha el cotxe de Correus, una espardenyeria i una farmàcia. I, a l’esquerra de la foto, l’església de Sant Pere Màrtir a la plaça de Sant Domènec, un any abans que comencessin els treballs d’enderrocament. Les colònies escolars municipals van ser recuperades per la República a partir del 20 de juliol de 1931, amb la participació d’una setantena d’infants que es van desplaçar fins a Moià. Hi havia separació per sexes i els mestres directors de les colònies van ser Amadeu Miralles i Concepció Guri. Finançades pel municipi amb aportacions de diversos col·lectius com la federació de sindicats de la CNT, l’Associació de Dependents del Comerç i la Indústria i la Junta de Protecció a la Infància, el 1932 van créixer fins a 100 infants, d’una demanda que superava els 300 nens que volien anar-hi; els recursos econòmics de l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri d’Instrucció Pública van ser insuficients. En aquesta ocasió, les colònies a mar es van fer a Tossa i les de muntanya a Berga. El 1933 se’n van beneficiar 150 alumnes, gràcies a les aportacions dels participants en un festival del teatre Conservatori, que van ajudar a sufragar les despeses de les estades a Berga i Pineda de Mar. Per assolir l’èxit el 1934 amb la participació de 200 nens i nenes que van poden gaudir de les colònies escolars en les mateixes poblacions. Per fer front a l’embranzida de les colònies escolars públiques, l’Associació de Pares de Família manresanes van decidir la creació immediata d’unes colònies privades i confessionals, és a dir, catòliques. Finançades per organitzacions catòliques i dretanes, aquestes colònies es van fer per primera vegada l’estiu de 1934 a la Pobla de Lillet i van seguir el 1935 i 1936.
Una de les companyies de transport de viatgers que va néixer durant els anys de la II República, el 29 de març de 1935, va ser ATSA, Companyia General d’Autotransports. Deixat enrere el transport públic de tracció animal, l’objectiu principal era modernitzar-lo. L’empresa fundada per Gabriel de Semir havia acordat el setembre de 1934 amb la Companyia del Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga la constitució d’una companyia d’autobusos que es materialitzaria el 2 d’abril de 1935 en indemnitzar amb 400.000 pessetes Lluís Sala, propietari dels drets d’explotació de la línia Manresa-Berga. El novembre de 1935 ATSA obtenia la cessió de l’explotació dels serveis per carretera fins a Guardiola del Berguedà, dels Ferrocarrils Catalans que en tenien la concessió. Pel que fa a l'església de Sant Pere Màrtir, l’Ajuntament presidit per Francesc Marcet d’ERC va donar llum verda a finals d’agost de 1936 per enderrocar-la amb l’objectiu de construir una gran plaça al centre de la ciutat, projectada des de començaments de segle per Francesc Cuixart. Els obrers municipals la van començar a ensorrar el 7 de setembre de 1936 i a començaments de febrer de 1937 ja estava enrunada.
