Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de maig de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
1. La ciutat
està feta una merda (apriorisme que, d’entrada mereix una reflexió més profunda, no fotem!), però en funció de qui entri a l’Ajuntament
el futur pot ser pitjor. Tampoc cal disparar-se un tret al peu, alerta.
2. L'
opció de no votar i anar a fer una paella el 28M, és a dir, abstenir-se conscientment
és ben lícita. Ara, després no s’hi val a reclamar a aquells que governen responsabilitats tan grans com les gambes de la paella.
3. Abans d’abstenir-se, i del sofregit de l’arròs, és molt respectable
votar en blanc, no caldria sinó. S’interpreta que no s’està d’acord amb cap dels
galifardeus que han decidit presentar-se per governar a l’Ajuntament.
4.
La democràcia, diguem-ne que per descomptat –ja m’explicareu quin sentit té que s’anul·li una llista per excés de dones o no es deixi votar persones perquè
no tenen papers, tot i que empenten més la ciutat que molts batejats a la pila de la Seu–
permet presentar candidatures infinites. Ara bé, n’hi haurà que, comptat i debatut, diumenge al vespre, hauran fet una gran cursa per
autoanul·lar-se mig centenar de paperetes –que no són poques– que, per la llei d’Hondt i el topall del 5% de sufragis emesos, aniran directament a la paperera, o, el que és el mateix, a engreixar el vot dels partits més votats.
5. Lligada a l’anterior.
Manresa dona per conformar deu candidatures? O el que és el mateix: 250 noms i cognoms més la llista de suplents? No podrien parlar abans i aglutinar-se en equips amb els millors perfils i estalviar-se la
vergonya de no passar el tall si les essències programàtiques i les bases ideològiques (millor dit, de classe) són les mateixes?
6.
Cal avaluar els/les caps de llista, certament, però
si la comparsa que els acompanya no fa el pes, la qual cosa passa ben sovint, és millor canviar d’opció o tornar al punt 3: votar en blanc. Aquelles coses dels partits.
7. Contràriament al punt anterior, de vegades,
les idees i els membres d’una candidatura fan prou peça,
però el/la líder és un fanfarró o una egòlatra. Aquelles coses de l’ego. Com que la llei electoral diu que les llistes són tancades (no hi pot entrar ningú) i bloquejades (no se’n pot canviar l’ordre si no hi ha renúncies), l’elector s’ha d’empassar el marró sencer. Una altra desgràcia que convida a canviar d’opció o valorar el punt 3.
8. En relació amb les dues anteriors,
a l’hora d’escollir un candidat/a, penseu si, formant part d’un departament de recursos humans o sent responsables d’un negoci, els hi faríeu confiança per donar-los les regnes durant un període de vacances i les claus de la caixa o, per contra, els faríeu escriure una carta de motivació per esbrinar-ne el perfil real i el grau d’impostura i ganduleria.
8. La
degradació manresana (al centre històric especialment i, per extensió, a altres punts del teixit urbà) presenta dues cares de la mateixa moneda. Una té designi municipal: la mala gestió urbanística i la capacitat per negociar, permutar i lluitar amb ungles i dents per enderrocar el que no serveix, enlletgeix i ofega la trama urbana. Això sí, l’altra cara de la moneda és el la mentalitat rònega, provinciana i acomplexada dels prohoms, que sempre han tingut el cap més enllà del Cardener i el patrimoni, fet una calamitat, acumulat a Manresa. O si no, recordem quant va costar el Casino als ciutadans per l’afany de la propietat (d’herència manresana) de treure’n fins a l’últim euro. I, més recentment, la mal sana voluntat dels propietaris dels edificis de la Bonavista que el municipi volia expropiar per xuclar la mamella municipal i treure’n el màxim rèdit.
9. El
municipalisme és una bona idea, especialment si s’entén com el compromís entre tots els partits amb representació al ple per teixir pactes de ciutat independentment de les ideologies i els eixos programàtics. Per exemple, que la població manresana està sobreenvellida i que calen infraestructures, recursos, iniciatives i activitats per a la gent gran és objectiu i remar conjuntament per aquest col·lectiu d’edat és indiscutible.
10. De
flipades, senyores i senyors candidats, les justes. No es poden fer promeses sobre àmbits on no és tenen competències perquè són supramunicipals, nacionals o estatals. L’Ajuntament de Manresa no té incidència directa en aspectes com el desdoblament de la C-55 ni la gratuïtat de la C-16; projectes ferroviaris tant de Renfe com de Ferrocarrils de la Generalitat; temes de seguretat i justícia a l’hora de frenar la delinqüència, i, fins i tot, influència i recursos suficients per revertir la marginalitat o decidir qui té dret i qui no a certs subsidis. Això sí, si realment ens creiem que som la capital de la Catalunya Central, s’ha de liderar un canvi en l’equilibri territorial deixant a banda qui governa al Palau de la Generalitat i a La Moncloa.
Primer de tot, manresans i manresanes. I collar els cargols sense descans.
11. Al final, el dia a dia de les campanyes es basa en subratllar els presumptes nyaps i les idees de bombers dels uns i els altres. Sort que només són quinze dies. En aquest sentit, cal recordar tant a les candidates i candidats com als electors que, essent generosos,
un 90% de les coses que afirmen i neguen en campanya, passat el 28M, no les recordarà ningú. O, millor dit, seran unes barrabassades tan grans que és preferible i sa que no les recordi ningú.
12. Com a ciutadans/electors,
feu l’exercici de mirar l’hemeroteca i veure les propostes dels partits en les municipals de fa dues i tres dècades. Hi ha idees que es repeteixen i encara no s’han solucionat: l’aparcament (ni zona blava, ni taronja ni grisa... la ciutat ha de pacificar el trànsit), la participació ciutadana (mentre els tècnics no deixin participar i manin sobre els polítics, no hi ha opció), o el guàrdia de barri... Si els mateixos sindicats policials exigeixen haver de patrullar en parella, quina mena de agent cívic volem implantar. Idees, promeses i paraules que s’emporta el vent.
