FILA CULTURAL

El Congrés de Filosofia farà memòria de Serra i Húnter

Durant els dies 15, 16 i 17 de juny la ciutat acollirà el VI Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.

per Jordi Estrada, 14 de juny de 2023 a les 11:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

'Pensadora', de Gabriel Villegas


Des que el 2007 va tenir lloc el primer congrés a Barcelona, periòdicament la Societat Catalana de Filosofia, adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans, organitza unes jornades d’estudiosos de la filosofia en una ciutat de l’àrea lingüística dels Països Catalans. L’edició anterior es va fer a Andorra i, tal com explica Xavier Valls, membre del Professorat de Filosofia a la Catalunya Central, s’hi va debatre, entre moltes altres qüestions, la vertebració territorial. Valls aclareix que «en el marc dels àmbits de la filosofia es debat de tot, sense que hi hagi cap eix temàtic previ». Amb tot, afegeix que cada indret on se celebra pot aportar-hi actes relacionats directament amb el territori. D’aquí que, per a l’edició d’enguany, s’hagi previst recordar i valorar la figura i l’obra del filòsof i polític d’origen manresà, Jaume Serra Húnter, traspassat fa 80 anys. També és previst homenatjar Eduard Casserras i Quim Sala. Professor de filosofia i director en diversos instituts, Casserras va participar en la fundació del grup de filosofia de Manresa. Malauradament, la mort se'l va endur prematurament fa un parell d’anys, quan exercia d’inspector d’ensenyament en cap a Terrassa. Quant a Quim Sala, professor de filosofia jubilat i establert a Berga, on va treballar a l’Institut Guillem de Berguedà, és un assagista prolífic, caracteritzat per les seves reflexions filosòfiques sobre les dinàmiques de la societat actual. Valls remarca que l’escriptor recentment ha fet donació de la seva extensa biblioteca de sis mil volums a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga, i també de tota la seva documentació a l’Arxiu Municipal.

 

Presència local


Els pensadors i els filòsofs de Manresa i la Catalunya Central hi tindran presència a través d’una lectura de textos del mateix Quim Sala, Lluís Cerarols, Joan Ordi, Joan Roviró, Manel Codina i Raül Garrigassait. D’altra banda, Mercè Garcia i Laura Rodríguez presentaran la comunicació Experiències pedagògiques de filosofia a la Catalunya Central. En total, hi haurà una vuitantena llarga de comunicacions, agrupades per àmbits: història del pensament, lògica i pensament, acció i moralitat, realitat i percepció, i filosofia i educació. Tots aquests estudis han estat elaborats tant per professorat universitari com d’educació secundària, d’acord amb l’objectiu de «mostrar i compartir el treball que fan els companys d’ofici, tot propiciant-ne la vinculació i el coneixement», tal com explica Bernat Torres, secretari de la Societat Catalana de Filosofia i coordinador general del Congrés.

En l’apartat de simposis, conformats per grups de treball especialitzats, s’hi presentaran ponències relacionades amb la Filosofia Antiga (Plató, Anníceris de Cirene, Sòcrates, Xenofont...) i amb Serra i Húnter, sobre el qual parlaran Xavier Serra, Jaume Serra Húnter en els conflictes intel·lectuals del primer terç del segle XX, i Josep-Maria Terricabras, Serra Húnter, filòsof de la reconstrucció, a més dels estudiosos Conrad Vilanou (Roura-Parella en l’homenatge a JSH), Ignasi Roviró (La necrològica de JSH llegida per Francesc Mirabent), Oriol Ponsatí (JSH a Tolosa de Llenguadoc, el 1939), Ramon Alcoberro (SH i les aventures escoceses del sentit comú), Jordi Jiménez (L’exili de JSH), Josep Montserrat (Aportació de SH a la traducció de Plató) i Gemma Rubí (JSH, un republicà en una ciutat dinàmica).
 

Bust de bronze, a Avià, en record dels estius que Serra i Húnter va passar-hi, abans de la Guerra Civil i l’exili Foto: Xavier Valls

 

Simposis


Hi ha programats, d’altra banda, tres altres simposis: El pensament de Salvador Dalí i el seu context filosòfic, amb ponències sobre la influència de Nietzsche i Francesc Pujols en el pensament dalinià; La mort i el més enllà (en Sant Agustí i Sant Tomàs d’Aquino); i Pensament social i activisme femení al segle XIX i primers del XX (a l’entorn de Clotilde Cerdà i Sophie de Grouchy, d’una banda; i del mètode, la transmissió i les xarxes de relacions desateses, de l’altra, amb Fina Virulés).

Entre el centenar llarg de ponències i actes és rellevant destacar la lliçó inaugural: La funció de l’ètica aplicada en la cooperació interdisciplinària, que pronunciarà la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona Begoña Román, i també les conferències plenàries La vergonya: una mirada fenomenològica, a càrrec d’Íngrid Vendrell, professora de la Universitat de Marburg; Llenguatge i Pensament, per Josep Macià, de la Universitat de Barcelona; i Literatura i Pensament, amb el narrador i assagista Raül Garrigasait.

El Congrés Català de Filosofia no pretén ser un bolet itinerant per la geografia dels territoris de parla catalana, sinó el reflex de quines són les dinàmiques de treball que es duen a terme, tant en l’àmbit universitari com des de la docència i la investigació. En aquest sentit, Bernat Torres comenta que el programa aplega les línies d’interès dels estudiosos de la filosofia a casa nostra. I remarca que, en l’edició d’enguany, «aquests centres d’interès seran la filosofia feta per dones, l’aproximació als clàssics des d’una perspectiva actual i la recuperació del llegat filosòfic català». Sobre aquesta qüestió, Torres destaca que «disposem d’un llegat de pensament que ve de lluny, de Ramon Llull, pensador que tanmateix encara ara és més conegut i estudiat a Alemanya que no pas aquí». I afirma que «els catalans desconeixem la nostra tradició filosòfica, la recuperació i el coneixement de la qual és valorar i estimar també la cultura del país». Sense anar més lluny, la majoria de manresans ignorem que Serra i Húnter és quelcom més que el nom d’una escola de primària de la ciutat.
 
L’home que estimava i feia estimar la filosofia

Nascut a Manresa el 1878, Jaume Serra Húnter es llicencia en Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1902 es doctora, a Madrid, amb una tesi sobre la teoria psicològica del judici. Exerceix de professor de filosofia a l’institut d’Almeria i després a la Universitat de Santiago, on imparteix lògica fonamental. L’any 1913, tot just creada la secció de Filosofia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, obté la càtedra d’Història de la Filosofia. Des de la seva fundació l’any 1922, pertany a la Societat Catalana de Filosofia. Nomenat degà de la Facultat de Filosofia i Lletres el 1931, el mateix any és escollit rector de la Universitat de Barcelona. Elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana, n’esdevé vicepresident i, més endavant, passa a presidir el Consell de Cultura de la Generalitat. Acabada la guerra s’exilia a Mèxic, on mor el desembre de 1943. És autor de diverses obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya.
Arxivat a:
Cultura, FILA CULTURAL



Participació