INNOVACIÓ I TECNOLOGIA

La captació del diòxid de carboni (CO2)

La situació d’emergència climàtica que pateix el nostre planeta obliga a posar tots els esforços a desenvolupar innovacions que serveixin per fer-hi front. Una d’elles es la captació del diòxid de carboni provinent principalment dels diferents processos de combustió.

per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central, 11 de maig de 2023 a les 10:47 |
El diòxid de carboni (CO2) és un gas d’efecte hivernacle que es tro­ba a l’atmosfera de manera natu­ral. Les activitats humanes, com l’ús de combustibles fòssils i altres processos, fan augmentar de mane­ra significativa la seva concentració a l’atmosfera i contribueixen a l’escalfa­ment global del planeta. Les anomenades tecnologies CAC (captura, emmagatzematge, trans­port i usos del CO2) busquen reduir la quantitat de CO2 de l’atmosfera cap­turant-lo i emmagatzemant-lo al subsol i aprofitant-lo d’alguna manera.
 

Com funciona?

El primer pas per capturar el diòxid de carboni és separar-lo de la resta de gasos resultants de la combustió o el tractament. Ac­tualment existeixen tres sistemes per capturar el diòxid de carboni, que són el de postcombustió, precombustió i oxicombustió. Un cop capturat, el CO2 es transporta a través de canonades anomenades ceoductes fins al lloc d’emmagatzematge. Després s’injecta en una formació geològica profunda per a l’emmagatzematge permanent. L’emmagatzematge pot fer-se en aqüífers salins profunds, en jaciments de petroli o de gas esgotats o en vies d’esgotament o en capes de carbó profundes.

 

Quines aplicacions té?

La captura de CO2 és aplicable a activitats que generin una gran quantitat de CO2, com ara les plantes d’energia o les grans indústries. Un cop capturat, el CO2 pot ser utilitzat com a matèria primera per aplicar-lo en sec­tors com els de tractament d’aigües, la in­dústria alimentària o l’energètic.
 

Avantatges i inconvenients

Un estudi multidisciplinari fet l’any 2021 amb la participació del CSIC i la Univer­sitat de Barcelona va estimar que aques­ta tecnologia podria reduir les emissions anuals de CO2 a Espanya en un 21%, fet que implicaria deixar d’emetre a l’atmos­fera 69 milions de tones anuals de CO2. Per contra, cal assenyalar que es tracta d’una tecnologia molt costosa i amb unes necessitats energètiques molt grans.
 

Experiències

A tot el món ja hi ha més d’una vintena d’instal·lacions de captura de CO2 que operen comercialment i que capturen prop de 40 milions de tones de diòxid de carboni cada any. A més, hi ha nous pro­jectes en construcció, desenvolupament i estudi. El gener d’aquest any l’empresa xinesa Sinopec va completar un nou projecte a gran escala que preveu reduir les emissions de carboni en un milió de tones cada any, i també hi ha altres projectes a Islàndia, el Japó i els Estats Units. A Espanya, Rep­sol treballa en la creació de combustibles sintètics a partir de CO2 capturat.



Participació