Jubilat emèrit, ha estat catedràtic, doctor i investigador matemàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de pla d’estudis del nou grau de matemàtica computacional i analítica de dades. Creu que cal finançar la recerca en IA abans de poder-la aplicar.
Llicenciada en Filosofia i Màster en Estudis de Gènere, el 2025 obté el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana per la seva obra més coneguda: Marxarons.
Mezzosoprano, es va llicenciar amb matrícula d'honor en Interpretació de Cant Clàssic i Contemporani a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Va dirigir les corals manresanes Font del fil i Cor Ixent. Com a intèrpret ha participat en recitals d’òpera i lied, ha col·laborat amb orquestres simfòniques i s’ha apropat a d’altres gèneres musicals, com el jazz i el folk. Des del 2010, amb el grup Brossa Quartet de Corda canta les Cançons dels Brigadistes. Ha participat en concerts d’homenatge a compositors com Manuel Oltra i Lluís Benejam. Professora de cant a diverses escoles municipals, fa classes de música a mitja jornada a l’Institut Pius Font i Quer. És llicenciada en Dret.
Restaurador i paleta professional. Hàbil amb les mans, ha destacat com a maquetista de tines i obres de pedra seca, masies i molins. Alumne de Moisès Escolà, ha treballat a l’empresa Micsa-Construcciones Berau, la fàbrica dels Polvorers i Cots i Claret. Les seves obres més significatives han estat la restauració de les gàrgoles de la Cova, el nou altar de l’església de l’hospital de Sant Andreu, la Casa Lluvià, el Casino, les grades del nou pavelló del Congost i sobretot la rehabilitació de la Sala d’Exposicions de la Plana de l’Om. També la restauració dels misteris del camí de la Santa Cova, a Montserrat, el 1999.
Nascuda a Manresa al 1954, ha viscut a Mèxic, Canadá i ara a Xile, on és professora del departament de Llengües i membre del Nucli d’Estudis Interculturals i Interètnics de la Universitat Católica de Temuco. Traductora i intèrpret professional del francès, anglès i català, ha combinat la professió amb els estudis sobre història de la traducció i la interpretació a Mèxic i Xile. Com a membre d’equips interdisciplinaris de recerca, ha estudiat el paper de traductors i intèrprets en el període colonial i, en especial, s’ha interessat per les obres lingüístiques dels jesuïtes, entre els quals el pare manresà Andreu Febrés.
Especialista en Psicologia Clínica, treballa com a psicooncòloga a Althaia, des de 2006. Prèviament va treballar en un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i en les unitats d’hospitalització de malalts aguts, trastorns afectius i d’alimentació a l’hospital de Dia del Garraf i als Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu a Vilanova i la Geltrú. Professora de Psicooncologia dins del màster de Psicologia General Sanitària de la UVIC, ha impartit classe de d’aquesta matèria en el postgrau d’Uroginecologia per a llevadores d’UManresa i a Medicina de la UVic-UCC).
President del consell i copropietari del grup metal•lúrgic Spirogear, SL, va ser director comercial i gerent, de les empreses Tecnospiro Machine Tool i Engranajes Especiales. Del 1987 al 1990 va ser president de la Patronal Metal•lúrgica del Bages. Com a gastrònom, és autor del llibre Més de cent restaurants innocents de Catalunya i aquest mes de maig publica el segon volum de la trilogia, De costa a costa: De Portbou a Alcanar. Posseeix una selectiva col•lecció de cotxes clàssics.
Artista i gestora cultural, és directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, de Calders. Presideix l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central. Fundadora el 2008 i actual vicepresidenta de la Xarxa de centres de creació de Catalunya, Xarxaprod, va ser fundadora també de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) i n’ha estat presidenta del 2015 al 2021. Directora artística del Festival Jardins de Llum des del 2014 i directora del festival de land art a l’Anella Verda de Manresa, Microscopies, té obres en importants col•leccions d’art contemporani nacional i internacional. L’any 2021 va rebre el Premi Bages de Cultura. El juny d’enguany es recupera el festival Efímera.
Tècnica de Patrimoni adscrita a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament manresà. Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, del setembre de 2001 al 2017 ha estat membre del consell de redacció de la revista Arraona, de Sabadell. Des del 2000 és presidenta de l’associació Amics del Ripoll. És especialista en la vila medieval de Sabadell i en el patrimoni d’hortes i molins del riu Ripoll. El 1999 va ser coautora amb Esteve Deu del llibre 900 anys d’història de l’abastament d’aigua a Sabadell. És autora d’una tesina que es va publicar el 2020: La terra d’Artana. Assentaments andalusins al Llevant de Mallorca. Ha participat en una recerca i publicació que han merescut el premi Bonaplata.
Doctor especialista en Traumatologia i mà dreta de l’equip de Tuneu amb qui va treballar 40 anys. Ajudant del doctor Viladot a Sant Joan de Déu, en cirurgia ortopèdica durant 14 anys i responsable del Servei de Medicina d’Empresa de Segre, 25 anys, de 1963 a 1966 va ser professor de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages. El 1966 va obtenir el títol d’especialista en traumatologia ortopèdica, el 1967 es va diplomar en Medicina del Treball i el 1969 en Esportiva. El desembre de 1976 va obtenir plaça a la Seguretat Social, de Traumatologia. Del 1981 al 1984 va ser professor col•laborador de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Apassionat del bàsquet, està complint la seva cinquena temporada com a director esportiu del Baxi Manresa, càrrec que el 2020 li va plantejar el president Josep Sáez. La temporada 2014-15 el club li va proposar la professionalització com a tercer entrenador. El 2017 exerceix de segon entrenador amb l’Aleix Duran. Ha estat ajudant d’entrenadors com Jaume Ponsarnau, Pedro Martínez, Ibon Navarro i Joan Peñarroya. També va ser-ne dels dos darrers directors esportius que l’han precedit, Pere Romero i Román Montáñez.
Periodista i gestor cultural. Ha treballat a La Gazeta de Manresa, Ràdio Catalunya-Cadena 13 i Ràdio Manresa. Va ser director de Flaix FM, TV, i és columnista de Regió7. També ha estat director de continguts d’Imatge Gràfica i Comunicació, dramaturg del musical El Retaule de la Llum i d’Innocentades, autor teatral, coordinador del Festival Internacional del Cinema Negre, president de l’Agrupació Cultural del Bages, gerent de Creu Roja Manresa, secretari de la Comissió Científica del Primer Congrés Nacional de Transport Sanitari, delegat a Cuba de Freixanet-Saunasport SL i director d’Utòpics a Manresa. És educador de persones amb discapacitat intel•lectual a la Fundació Ampans.
Autor del llibre L'ús parlat del català, llicenciat en Geografia, diplomat en Magisteri i mestre de català, va ser professor a l’Escola Flama.
Durant una dècada es va dedicar a la formació del professorat a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va pertànyer al Grup de Mestres per a la Catalanització de l’Escola i va ser membre de l’Aplec de Mestres del Bages. Coautor del projecte pedagògic Ciutat, territori, paisatge, actualment és membre de Plataforma per la Llengua a Manresa.
Directora de cinema, però sobretot dramaturga, directora, traductora, productora i professora de teatre. Ajudant de direcció i lletrista, s’especialitza en direcció escènica i dramatúrgia. Molt versàtil, acaba de dirigir La Santa Espina en el centenari de la mort d’Àngel Guimerà. S’inicia al teatre manresà amb Nougats i Xalana. Va fundar Eos Produccions. Forma part de la junta del festival Clam. És membre d’El Galliner i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès des del 2023.
Soprano. Ha rebut nombrosos premis internacionals des del 2003. Va actuar el passat 18 de juliol en el 30è festival de música de Sant Fruitós de Bages, amb Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky, i a començaments d’octubre inaugurarà la temporada de l’Auditori de Barcelona, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Ludovic Morlot. Aquesta entrevista ha comptat amb l'assessorament d'Oriol Pérez Treviño.
Filòloga en anglès i català, literata, poeta i especialista en Guimerà, el 16 de maig va fer una conferència a l’Espai Òmnium sobre Àngel Guimerà. De La Gramalla a dramaturg. El 27 de juny, en el marc de la sisena Universitat Catalana d’Estiu, ha fet una Introducció a Àngel Guimerà, al teatre Conservatori, abans de la representació del muntatge Guimerà. Dones, passió i poder. Va formar part de la Comissió de l’Any Guimerà el 1995 i amb Enric Gallén van dur a terme el projecte museològic de la Casa Àngel Guimerà al Vendrell, el 2015. També ha fet estudis de Jordi Sarsanedas, Alfons Maseras, Ramon Ramon Vidales i Joan Ramon Soler.
Astrofísic, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, on estudia els exoplanetes. Des del 2019 és professor d’investigació del CSIC. Responsable científic del projecte CARMENES, que fins ara ha descobert uns 75 exoplanetes, va fer el doctorat sobre les estrelles binàries eclipsants. Fa ben poc ha obtingut de la Comissió Europea 2,5 milions d’euros per al projecte SPOTLESS, que té com a objectiu la descoberta de planetes bessons de la Terra per determinar, en el futur, si tenen vida. Aquest primer de juny ha entrat en funcionament.
Exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i alcalde de Calders (2011-2015) per la Candidatura Democràtica de Calders, va estar afiliat al PDECAT fins a la seva desaparició. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, va ser professor de Secundària a la Seu d’Urgell, Torelló, Manresa (Lluís de Peguera) i Sallent (Llobregat). És autor del llibre de contes «Miquelet el cargolaire» i altres contes calderins, de la novel•la «L’ànima de la vall», del llibre de costums «Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional» i de sis DVD sobre etnografia, tradició i modernitat, a més del llibre de filosofia «El camí del mar».
Periodista. Premi de teatre El Galliner 2023 per l’obra Golfes, recentment estrenada al Kursaal, és cap del Gabinet de la Direcció General de la FUB, on des del setembre de 2011 exercia com a responsable de Comunicació i Màrqueting. També va fer el seguiment del Pla Estratègic 2011-2015 de la institució. Del 2005 al 2007 va treballar a l’Ajuntament de Manresa com a tècnica de Promoció Econòmica. Fins al 2011, va ser secretària tècnica d’Alcaldia. Ferma defensora del voluntariat, va treballar al Punt d’Informació Juvenil del Centre Cívic Selves i Carner, a la Secretaria del CAE i a la redacció d’El Pou de la gallina, i va ser una de les impulsores de l’associació cultural El Galliner.
Pianista, autor de 540 composicions, és intèrpret de música i amant dels concerts. Als estudis superiors de música clàssica hi afegeix el títol superior en l’especialitat de Jazz a L’ESMUC, l’any 2010. Professor de l’Esclat, l’Escola de Música d’Artés i l’Escola Primària de Fonollosa, ha obtingut els premis d’honor d’Harmonia, del Conservatori Professional de Música de Manresa, el segon premi d’interpretació al Concurs Arjau de Barcelona i el primer premi Ciutat d’Igualada de composició musical Paquita Madriguera, per l’obra simfònica Laberint Enigmàtic.
Sociòloga, especialista en diversitat religiosa. Directora de la revista Dialogal. Fundadora de Lalè Educació i Editorial Lalè. Ha estat cap de programes de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional i membre del grup de recerca ISOR, del Centre d’Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma. Professora, conferenciant i autora de cinc llibres, el darrer dels quals a punt de ser publicat: El sentit de tot plegat.
Cap de manteniment a Lemmerz i fundador de les empreses Lasser Salelles i Mecanitzacions Gannau, de 1983 a 1987 va ser regidor per CiU a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Primer president de l’Associació Les Brucardes Esportiva SL i fundador de la discoteca Vestales-10, de mitjans a finals dels anys seixanta va ser el president més jove de la Societat Coral Sant Josep i va reestructurar l’entitat. Es considera fundador de la colla sardanista Dintre el bosc, el 1951, quan assajaven al bar Moka. Cantava amb la coral i feia teatre.
President dels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB), ha estat impulsor del reconeixement a l’historiador Albert Benet Clarà. Delineant industrial expert en vàlvules, reorganitza els departaments de l’empresa MAIT, ajusta mètodes i temps de treball a Samovi i treballa a la multinacional Sauter Iberica. Amb la crisi del 1992, se’n va a l’Argentina on rellança Samovi a Amèrica. Un accident a Xile el fa retornar. El 1997 treballa per a Lapeyra i Taltavull, dedicada a la importació i automatització de grans empreses. Munta les línies de producció per a Torrons Vicens i el celler Jaume Serra, on instal•la el primer robot.
Advocada, mediadora. Premi Justícia ACR 2022. Especialitzada en assessoria d’empreses, dret laboral i família, és sòcia administrativa de la societat Vives&Martínez, advocats associats. El 2016 s’inicia en la docència com a professora col•laboradora dins la UOC. Experta en resolució de conflictes, fa un màster per a advocats al Centre d’Estudis Financers de Barcelona. Ànima de les Audiències Memorials, organitzades conjuntament amb Jordi Palou-Loverdos, és tertuliana del programa Més 324, de Xavier Graset.
Primera tinent d’alcalde després de la dictadura, arran de les eleccions municipals de 1979, va ser regidora de Cultura i Ensenyament, i després de Relacions Públiques. Va formar part de les Plataformes Anticapitalistes i va ser militant d’OICE i de Convergència Socialista. Va assistir a la formació del PSC-Congrés i va passar a ser membre del PSC-PSOE fins al 2012. Va cotitzar al sindicat USO i poc després al d’UGT. Llicenciada en geografia humana, va pertànyer al comitè d’empresa de Lemmerz i va ser funcionària de l’Agència Tributària.
Albert Soriguera Serra és secretari de Justícia, ara lletrat, del Jutjat Social de Manresa durant 52 anys, s’acaba de jubilar, però continua preocupat per l’estat actual dels jutjats, sobretot el Social, per la manca de personal i pels continus canvis de titularitat de la plaça de jutge. Les seves passions han estat la professió de lletrat, el bàsquet, el futbol i la música. Aficionat al jazz, és un fan d’Andrea Motis que segueix quan pot, en directe. Li encanta Pink Floyd. És soci del Barça i seguidor del Bàsquet Manresa.
Pep Centelles i Portella és enginyer industrial. Cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa del 1980 a 1985, el 1987 fa un màster en economia urbana i regional per la LSE, London School of Economics and Political Science. Economista expert en política energètica, reflexiona sobre la transició energètica a Catalunya amb les renovables al capdavant. Ha treballat en la cooperació per al desenvolupament a l’Amèrica Central i en la generació de llocs de treball als països andins i el Brasil. Políticament ha militat al PSC i ERC, però se n’ha anat dels dos partits enfadat.
Josep Forradellas Mora és trompetista i cantant de diverses orquestres, va estudiar a l’Escola Municipal de Música i amb el mestre Miralles. Va començar amb l’orquestra manresana Iris, on va tocar 14 anys. Després va estar amb els River’s, l’Orquestra Trinidad, Maiker’s, Los Solistas Reunidos, Trotamons i Rebel Action. Els darrers anys es va especialitzar com a cantant de duets com el Califòrnia o Pep i Vador. Delineant de professió, és també pintor autodidacte.
