PATRIMONI CIUTADÀ
02/11/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí
per Lluís Virós
A la part del nucli antic anomenada dels Quatre Cantons, una zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, hi ha cases d'habitatges burgeses com aquesta de 1893, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i molt ben restaurada a principi del nostre segle, que fa cantonada entre els carrers de les Barreres i de Sant Francesc, amb la façana principal de cara a la plaça Gispert.
05/10/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí
per Lluís Virós
Una de les places més populars de la ciutat és la Plana de l’Om i, al mig del costat nord, hi destaca aquest edifici construït el 1890 –segons el cadastre– en estil neoclàssic acadèmic. Respon al model de casa de veïns propi de l'arquitectura burgesa del segle XIX, que substitueix les antigues cases del nucli antic.
31/08/2022
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
Aprofitant el cinquè centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, recuperem un dels edificis que formen part de la Manresa ignasiana. Es va construir al segle XV en estil gòtic, al peu del camí que sortia del pont Vell, i era l’església d'un hospital de leprosos que no s’ha conservat.
29/06/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí
per Lluís Virós
Al sud del barri antic, a la plaça Llisach, entre els carrers de les Piques i de na Bastardes, hi ha aquest edifici d’estil neoclàssic tradicional, fet a mitjan segle XIX, el 1848, segons el cadastre. Tot i el seu estat de conservació, manté uns característics relleus a la façana que destaquen des de la plaça, en un entorn que ha millorat gràcies al tractament dels paviments.
30/05/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí
per Lluís Virós
En ple centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, parlem d’una modesta edificació que en serveix de testimoni.
03/05/2022
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
La carretera de Cardona és una de les dues vies de sortida més importants de la ciutat i té diversitat d’edificis amb diferents funcions, industrials, magatzems o residencials, com aquest de plurifamiliar que fa xamfrà amb el carrer de Fonollar. Es va edificar el 1927, en un llenguatge entre noucentista i neoclàssic, i destaca a la zona per la bella factura. L’edifici resol la cantonada amb xamfrà de 45 graus i està format de planta baixa, tres pisos habitables i unes golfes sota teulada.
04/04/2022
Imatge il·lustrativa
Francesc Rubí
per Lluís Virós
A la cantonada de la baixada de la Seu amb el carrer de Galceran Andreu, en una àrea del barri vell al voltant dels antics jutjats que canviarà profundament en poc temps, destaca aquest edifici construït al final del segle XVIII, modificat el 1901 i reformat el 1911 per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa.
02/03/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
A la plaça Valldaura, en la confluència entre el carrer d’Urgell i la Muralla de sant Domènec, destaca aquest edifici d’estil modernista tardà, fet el 1917, perquè resol l’encaix de la plaça amb la Muralla d’una manera elegant i original. Com altres edificis de la part baixa del carrer Urgell, es va construir ara fa un segle, en un moment de transformació d’aquest sector després de l’enderrocament de les muralles.
02/02/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
A l’extrem oest de la ciutat, a l’altre costat del Cardener, des de fa més de cent anys s’ha creat una zona industrial a partir de la instal·lació d’una fàbrica de barrets que es va convertir en la factoria Pirelli, que ha crescut al llarg del segle XX i se li ha afegit el polígon del Pont Nou i la gran fàbrica Lemmerz. Es va inaugurar el 1968 amb una façana d’estil racionalista industrial, d’arquitecte desconegut i bastida per l’empresa constructora Grau Sala.
04/01/2022
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
La plaça Major ha estat històricament el centre polític de la ciutat i fins fa uns cent anys una part del centre econòmic i comercial. Per això, els seus edificis eren un aparador de la burgesia, a més de tenir una funció comercial i residencial. És el cas d’aquesta casa estratègicament situada, que resol l’encaix de la plaça amb el carrer de Sant Miquel.
01/12/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
Al barri antic queden algunes cases construïdes damunt dels carrers, com aquesta de la confluència entre la placeta del carrer de Sant Miquel i el carrer d’en Botí, feta el segle XV i modificada el XVIII, d’estil tradicional i amb elements gòtics.
04/11/2021
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
Al sud-est de la ciutat, al barri de Sant Pau, es troba aquest curiós aqüeducte en desús de principi del segle XVIII, que formava part del sistema de regadiu de l’horta de Sant Pau, situada en una vall estreta encarada al sud, amb menys glaçades que a la resta del terme.
24/08/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
A la cantonada entre els carrers del Cós i Dos de Maig destaca l’estètica d’aquesta residència burgesa de 1933, dissenyada en estil noucentista.
28/05/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
Aquesta residència burgesa de 1950, dissenyada en estil acadèmic neoclàssic de postguerra, és una de les referències estètiques del darrer segment del carrer del Bruc, que compta amb un seguit d’habitatges construïts a la mateixa època al darrere de l’antiga estació de Manresa Baixador, de la línia de tren dels Catalans. Fa xamfrà amb el carrer de Sant Fruitós, amb edificis més antics, fets des de l’inici del segle XX al voltant de la fàbrica del Pujolet. Actualment té una funció pública; és la seu de l’administració de la Seguretat Social.
05/05/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
A la pujada de la Seu trobem aquest gran edifici públic, avui en part en desús, d’estil entre renaixentista tardà i barroc primerenc construït entre 1661 i 1685, tot i que a l’escut consta la data de 1871. L’arquitecte original va ser fra Andreu de Tarragona, cap a 1645, i hi van intervenir els mestres d’obres Joan Sancú i Pere Vidal, amb l’escultor Francesc Grau.
04/04/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
La zona entre la carretera de Cardona i la plaça Catalunya, situada al darrere de la via del tren que anava del riu a l’estació de Manresa Alta, es va urbanitzar els anys vint i trenta del segle passat. S’hi van aixecar indústries i residències burgeses, com aquest edifici construït entre 1932 i 1936 a la cantonada dels carrers dels Tres Roures i Martí i Julià, amb un estil de trànsit entre el Noucentisme i el Neoclàssic acadèmic.
01/03/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
Als anys seixanta del segle passat, el sector de la carretera de Vic proper al Passeig encara era més industrial que residencial, però el centre urbà es desplaçava cap a aquesta zona i per això, el 1965, es va construir aquest edifici en estil racionalista de postguerra, obra del prolífic arquitecte manresà Manuel Ribera Firmat, autor d’obres emblemàtiques com el proper gratacels d’habitatges de Caixa Manresa a la Bonavista, construït al mateix temps, o l’hotel Pere III.
04/02/2021
Foto: Francesc Rubí.
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
A la cantonada dels carrers del Bruc i de l’alcalde Armengou destaca aquest edifici d’habitatges construït el 1927 i remodelat i ampliat el 2020.
31/12/2020
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
Aquest edifici, construït ara fa cent anys, entre 1920 i 1924, davant de l’absis de la desapareguda església de Sant Domènec, a la cantonada de la muralla i del carrer de Guimerà, marca la frontera entre el barri antic i l’eixample en un dels punts més cèntrics de la ciutat.
03/12/2020
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí.
per Lluís Virós
Manresa és una de les cinc primeres ciutats de Catalunya on es va distribuir el corrent elèctric i l’edifici conegut popularment per l’Anònima, o Forces Hidroelèctriques del Segre, n’és el testimoni. Aquesta central tèrmica de 1894 mostra una bonica façana resolta en estil industrial academicista
03/07/2020
Imatge il·lustrativa
Francesc Rubí
per Lluís Virós
En aquest temps de covid-19, comentem un edifici sanitari construït a conseqüència del daltabaix de la pandèmia del segle XX, la 'grip espanyola' de 1918.
08/05/2020
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
26/03/2020
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
02/03/2020
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
30/01/2020
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
03/12/2019
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
07/11/2019
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
16/09/2019
Imatge il·lustrativa
per Lluís Virós
Pàgina 1 de 3