Bona part de la carretera de Cardona es va urbanitzar en la dècada de 1880 amb una barreja de magatzems, obradors i cases d’habitatges de planta baixa i un pis, com era originàriament aquesta del número 28. Tanmateix, entre 1931 i 1932 es va reedificar per complet en tres fases: s’hi van afegir tres pisos, es va refer el pati posterior per convertir-lo en terrat i es va afegir un altre pis al terrat de la coberta. El resultat va ser una nova casa amb una estètica diferent a la de la resta del carrer, d’estil neoclàssic acadèmic, dissenyada per l’arquitecte barceloní Francesc de Paula Quintana, alumne directe d’Antoni Gaudí, per a qui va treballar en les obres de la Sagrada Família de Barcelona, que va acabar dirigint des de 1938. Al llarg de la seva carrera va passar del Modernisme al Noucentisme i al Neoclassicisme.
És una casa plurifamiliar entre mitgeres de planta rectangular amb planta baixa, tres pisos i un quart a la part posterior del terrat que no es veu des del carrer. La façana es divideix en dues zones: la planta baixa amb la porta d’accés centrada i dues obertures comercials a banda i banda, i el mur arrebossat que imita carreus de pedra i les tres plantes pis, amb el mur llis pintat d’un color clar, amb quatre portes balconeres cadascuna, les dues del mig una mica més juntes i amb balcó corregut, tot i que dividit pel mig perquè pertany a habitatges diferents. Totes les obertures són balcons amb barana de ferro forjat amb decoracions senzilles de caire clàssic. Les obertures del tercer pis estan coronades per frontons triangulars i sota la barana del terrat hi ha un ràfec amb mènsules petites. La coberta està dividida entre un terrat i una teulada a un vessant.
El catàleg protegeix la façana principal i els elements que la composen per les seves característiques, com la diferenciació entre el tractament dels baixos i la resta de la façana, i el ritme i la simetria en la proporció i disposició de les obertures típic del neoclassicisme del segle XX. La casa era del matrimoni entre l’oftalmòleg gironí Wenceslao Marín Simón, que exercia a Barcelona, i la ginecòloga manresana Montserrat Bové Marsal, una de les primeres metgesses catalanes. El disseny original tenia les obertures de la planta baixa acabades en arc, que no s’ha mantingut, i també és una llàstima la col·locació de dos aparells d’aire condicionat i d’un conjunt de tubs i cables que espatllen notablement l’estètica de la façana.
DOCUMENTACIÓ: Expedients d’obres 20.738, 20.739 i 20.740 de l’Arxiu Comarcal de Manresa. Viquipèdia [en línia], articles sobre les persones implicades en l’obra.
