Està construïda amb una curiosa barreja entre un estil historicista i un d’industrial típic dels edificis ferroviaris. L’autoria del projecte es desconeix perquè la va encarregar la Companyia del Nord i no consta en els arxius manresans. Forma part del conjunt d’oratoris i capelles d’extramurs que hi havia hagut a la ciutat.
Es tracta d'un edifici aïllat format per dos cossos, una capella i una casa annexa per a habitatge del capellà custodi. La capella és d'una sola nau i té la coberta amb teulada a doble vessant i una volta d'obra. A ponent hi ha la façana principal, amb una gran porta coronada, amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i amb arquivoltes en degradació. A la part superior s'obre un ull de bou emmarcat amb dovelles i hi havia hagut una creu de pedra que coronava la façana. A cada costat de la nau hi ha dues finestres amb arc de mig punt i en la façana posterior hi ha un petit campanar d'espadanya. Aquests elements de caire neoromànic es combinen amb el mur de pedres unides amb argamassa i a les cantoneres i al sòcol hi ha carreus encoixinats que, en conjunt, donen més solidesa a la construcció i una estètica propera a les construccions coetànies del ferrocarril. La decoració interior és senzilla, amb una motllura de guix que recorre la part de dalt dels murs, el presbiteri està lleugerament enlairat i s’hi troba la imatge de la mare de Déu de la Guia.
La capella està protegida de manera integral pel catàleg de patrimoni per la importància artística, històrica i paisatgística com a referent de la zona. Des del segle XVI ja hi havia un oratori de la mare de Déu de la Guia situat més avall, prop del pont Vell i en l’inici del camí a Montserrat. Al segle XIX el seu estat de conservació era precari i es va decidir aixecar-lo de nou, però l’obra quedà malmesa per la construcció del ferrocarril i es va haver de fer de nou el 1862. Cinquanta anys més tard, amb les obres d’instal·lació de la doble via es va haver d’enderrocar i el bisbat i la Companyia del Nord van pactar construir la capella actual. El 1936, al principi de la Guerra Civil, se’n va profanar i cremar tot el seu contingut i es va restaurar l’interior el 1941. Entre les dècades dels quaranta i cinquanta es va fer sevir per acostar la catequesi als fills de famílies pobres de forasters que vivien en barraques o balmes a la zona i el 1951 es va construir al costat el barri d’habitatges de la Renfe. La primera capella de la Guia va ser un dels llocs concorreguts per sant Ignasi.
PER SABER-NE MÉS:
- GASOL I ALMENDROS, Josep M., El Santuari de la Mare de Déu de la Guia, Manresa, 1985.
