Als anys trenta del segle passat, l’àrea delimitada pels carrers Doctor Esteve, Major del Poble Nou, Sant Josep i la via dels Ferrocarrils Catalans (avui carrer de Carrasco i Formiguera) s’estava urbanitzant segons el Plànol de Reforma i Eixamplament de 1933. Passava de ser una zona d’horts travessada pel camí que unia el Poble Nou amb el Passeig en construcció a un espai de cases amb jardí com aquesta del número 14 del carrer València, dissenyada per Josep Firmat el 1934, d’estil noucentista. Més avall es va instal·lar la fàbrica de mobles dels germans Ametlla, a tocar de la via. El Plànol de Reforma preveia aquesta i tres zones més de ciutat jardí, un concepte de l’urbanista anglès E. Howard com a reacció a les insalubres ciutats industrials, que lligava amb la política de caseta i hortet del president Macià, tot i que només estava a l’abast de famílies benestants.
Es tracta d’un xalet unifamiliar amb soterrani, planta baixa, pis i golfes habitables. Crida l’atenció per la interpretació del Noucentisme amb una composició acurada de les façanes. A la del carrer de Sarret i Arbós les obertures estan a la part central, amb balcons correguts entre dues portes al primer pis i entre una porta i dues finestres amb arc de mig punt al segon. Aquest esquema es repeteix a la façana est, però amb els balcons del primer pis separats. Les baranes són de ferro i estan ornamentades. Hi destaca el gran ràfec de les teulades, amb les bigues vistes i pintades d’un color fosc en contrast amb la resta de la façana, que té el mur cobert de pedres que simulen carreus a la planta baixa, mentre la resta està arrebossat i pintat de color ocre. La coberta a dues vessants s’adapta als cossos de l’edifici i la casa està envoltada de jardí i una tanca amb la base de paredat i maó amb una reixa de ferro forjat. La forma còncava de la tanca prové de l’antic plànol urbà. El 1935 es va demanar el permís per edificar un cobert per a garatge, coniller, galliner i safareig, també obra de Firmat, que encara es conserva.
El catàleg de Manresa protegeix documentalment l’edifici pel valor artístic i perquè és un exemple original d’una estètica de ciutat jardí que ha desaparegut a la zona i de la qual només queden a la ciutat les cases barates de la Sagrada Família. El propietari era el súbdit alemany Frederic Niehoff Raffert, representat a Manresa des de 1919 de l’empresa de sondejos geològics Trefor SA, amb seu a Madrid. Els Niehoff-Marteau havien viscut a França i Bèlgica, i el cognom ha quedat a la ciutat emparentat amb un d’italià, el dels Cecchini, que eren els antics propietaris dels terrenys.
DOCUMENTACIÓ:
Arxiu Comarcal del Bages, fons arxiu municipal de Manresa: permisos d’obres, exp. 21401 i 21782; padró de 1930 i diverses font d’internet, especialment el BOE. Agraïm a Marc Torras la col·laboració en la recerca.
