L’edifici ja existia almenys des de 1873, segons el cadastre. El nou disseny és obra de l’arquitecte Josep Marcet. És un edifici d'habitatges entre mitgeres, tot i que al costat est té una façana lateral interior que dona a un jardí, de planta irregular. Té soterrani, planta baixa, tres pisos i golfes. La façana principal, enfrontada al carrer de na Bastardes, presenta una composició simètrica amb balcons individuals a totes les obertures, tal i com ho va dibuixar Marcet, tot i que abans de la darrera reforma el del pis principal era corregut. Els balcons antics, de la segona i tercera plantes tenen baranes de forja amb motius ornamentals figuratius. La mida de les llosanes dels balcons és decreixent en sentit ascendent, la qual cosa marca el ritme vertical amb els eixos configurats per les tres obertures que hi ha a cada planta. A la planta baixa hi ha tres portals, el de l’esquerra és la porta de la casa i els altres dos eren per a usos comercials. També cal remarcar el coronament, amb una visible cornisa aguantada per mènsules decorades, una barana de balustres, medallons i un frontó semicircular al mig, tot amb una ornamentació romàntica acadèmica. El parament és d’estuc esgrafiat que s’ha restaurat en un color ataronjat amb elements ornamentals que figuren paneres de fruita i amb les lletres “FP”, inicials del propietari, sota el frontó. La part de coberta que dona al carrer és una terrassa i la resta és de teulada a dues vessants.
El catàleg de Manresa protegeix de manera parcial l’edifici, concretament l’estructura, la façana i la composició. Forma part del catàleg per la importància artística dins de l’estil noucentista, amb una bona integració en el context, gràcies a la clara composició simètrica i l’encert dels elements decoratius que enriqueix la qualitat de l'immoble i millora el paisatge urbà. L’edifici pertanyia a la família Pontí, de metges i propietaris, i Francesc Pontí tenia residència a Manresa i a Barcelona. Hi ha un error en el nom de la finca des del catàleg de 1985, quan la casa es va confondre amb la de la família Muncunill, que és la del costat, amb el número 11, i caldrà esmenar-ho en breu.
DOCUMENTACIÓ: Arxiu Comarcal del Bages, fons arxiu municipal de Manresa, permisos d’obres, exp. 23519.
