Dins del catàleg de patrimoni arquitectònic també hi ha comerços com aquesta llibreria situada en la cantonada del carrer de Sant Miquel i una placeta a l’alçada del carrer de la Sabateria en ple centre antic de la ciutat, en carrers de forta tradició comercial. En aquest indret ja hi havia una farmàcia el 1726, el 1773 es va refer l’edifici, com es veu a la llinda del balcó principal i el 1832 s’hi va posar la llibreria. L’establiment actual sembla un disseny de les primeres dècades del segle XX amb elements entre modernistes i noucentistes.
És de planta quadrada i manté la simetria entre les dues façanes, que tenen una porta central amb aparadors a banda i banda. Cal remarcar l’estructura de fusteria que emmarca els aparadors i les portes així com els artístics elements de ferro forjat que hi ha sobre els rètols antics de vidre. L’estètica de la botiga es completa amb un sòcol de marbre fosc i un sistema de persianes metàl·liques que queden amagades sota els rètols quan s’apugen. A la cantonada hi ha dues plaques decoratives, una de més antiga amb la inscripció “casa fundada en 1824” i una de més nova amb el nom. El catàleg en protegeix la composició i els principals elements com els aparadors, la fusteria i les persianes. En forma part per la seva antiguitat i pels elements estructurals i decoratius que fan que es consideri una de les llibreries més emblemàtiques de Manresa.
La Roca, avui tancada, tot i les notícies de reobertura d’ara fa un any, era la llibreria en actiu més antiga de Catalunya i Espanya i, probablement, la tercera d’Europa. En començar el segle XVIII el local i la casa eren de l'apotecari Salvador Pujol i es va mantenir amb aquesta funció fins al 1832, quan es va llogar la botiga a l'impressor Pau Roca, amb negoci des de 1824, que la va comprar finalment el 1880. Estava especialitzada en llibres religiosos –fou on s’edità l’obra del missioner sallentí Antoni M. Claret per a Catalunya– i també en llibres ratllats o de comptes i col·leccions de postals que es produïen a la impremta. Es va fer popular a Catalunya en convertir-se en escenari de la telenovel·la Rosa als anys noranta. Hi han treballat quatre generacions de la família.
PER SABER-NE MÉS:
-COMAS, Francesc, Comerços Emblemàtics al centre històric de Manresa, Ajuntament de Manresa, 2019.
-CORNET I ARBOIX, Ramon N., Farmàcies i farmacèutics del segle XIX a Manresa, Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis de Manresa, (1988).
-VILA-MASANA, Joan, “Postals de Manresa. Imatges per a la història. Les postals de la Impremta Roca (I) i (II)”, Dovella, tardor hivern de 2006, pàg. 39-46.
