Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La masia es troba a l’est del terme municipal, a la zona de Viladordis, entre Bufalvent i el paratge de la Roca Tinyosa, a tocar de l’autopista de Terrassa a Manresa. El seu origen està documentat el segle X, en el XIII ja hi apareix el nom de Marcet i la masia s’ha anat ampliant a partir d’aleshores amb estil popular rural de diferents èpoques Està situat en un altiplà a tocar de l’església de Santa Maria de Viladordis, on comença el pendent cap al Llobregat, que té a l’est.
És una masia aïllada, envoltada de conreus i bosc, i bastida sobre el pendent del terreny. Està formada per cinc cossos adossats de dues i tres plantes i alguns coberts auxiliars de planta baixa. De nord a sud, hi ha dos cossos de planta rectangular amb coberta a doble vesant, un de més estret i coberta més alta que fa d’enllaç amb el que conté la part principal de l’habitatge, també de planta rectangular, de tres pisos i coberta a dos aiguavessos, amb tres grans contraforts visibles a la façana sud. Finalment, destaca el cos rectangular de tres plantes i coberta a un sol vessant que conté una galeria porticada a la façana de migdia, amb set arcs de punt rodó aixecats sobre pilars al segon pis i set curioses obertures en forma d’espitllera a la planta baixa. L’estructura és de paredat de pedra amb línies de carreus ben treballats a les cantonades i els paraments són de pedra vista en aquestes façanes del sud i d’estuc a la resta. Un mur de pedra tanca el pati d'accés i la resta d’edificacions.
Les primeres referències del mas es troben en documents del monestir de Sant Benet de Bages del segle X i l’anomenen Vilapicina. Al segle XIII el propietari directe s’anomena Marcet, d’on vindria el nom de la masia documentat al segle XVI, i al final d’aquest mateix segle el cognom dels propietaris va passar a ser Casajossana i després Codina i Altimiras. La masia és coneguda sobretot per l’alzinar que té al costat i que ha estat una referència per a l’esbarjo dels manresans durant tot el segle XX, amb actes com el conegut aplec de sardanes que ja es celebrava els anys trenta. A més, en terrenys de la propietat s’hi ha localitzat una necròpoli neolítica. El catàleg de patrimoni de Manresa protegeix el mas parcialment per la importància històrica i tradicional i pel valor paisatgístic.
PER SABER-NE MÉS:
- BENET, Albert,
Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, ed. de l’autor, Manresa, 1985.
- SARRET, Joaquim, Santuari de Ntra. Sra. de la Salud de Viladordis, Editorial Manresa, 1929.
