El número d’abril de 1997 de la revista publicava el reportatge "Les actituds poc ecològiques fan malbé l’entorn", d’Isabel Luna, que entrevistava els membres de L’Alzina, el col·lectiu ecologista que editava el butlletí "La fulla d’alzina"; i el regidor de Medi Ambient, Magí Mas.
El número de febrer de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els equipaments culturals a debat", de Sílvia Berengueras, Elsa Esquius i Josep Lluís Trullo. S’hi analitzaven els espais existents i les mancances, com ara una biblioteca central, una sala de concerts, un centre d’exposicions... També quedaven pendents l’arxiu i el museu.
El número de gener de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els ‘lobbies’ manresans regenten poc poder". S’hi analitzaven empreses, institucions, famílies i persones amb un poder de decisió important a la ciutat. El sector de les finances era un dels més poderosos, però el nou director de Caixa Manresa, Adolf Tudo, defensava una actuació cada vegada més transparent.
El número de desembre de la revista publicava el reportatge "El cinema fa cent anys a Manresa", elaborat per Francesc Rubí. I és que el la ciutat havia estat la segona de Catalunya a presentar el cinematògraf, el 27 de desembre de 1896, en un teatre Conservatori ple.
El número de novembre de la revista publicava el reportatge "Manresa, capital del còmic", de Joaquim Noguero i Josep Lluís Trullo. Els autors s’hi feien ressò del conjunt d’iniciatives manresanes en el món del còmic.
El número de setembre de la revista publicava el reportatge "La integració de la Unitat Coronària genera controvèrsia", de Carles Claret. S’hi recollien les crítiques per com s’havia fet el trasllat de la Unitat Coronària a les noves infraestructures dins el Centre Hospitalari, que arribava en plena crisi econòmica de l’empresa gestora, amb un deute acumulat de 3.219 milions de pessetes.
El número de juliol de la revista publicava el reportatge "El que queda de la Manresa subterrània", en què una expedició de membres d’El Pou de la gallina, acompanyats pels arqueòlegs Antoni Daura i Eduard Sánchez, i pel regidor d’Urbanisme, Joaquim Garcia, penetrava en els soterranis de la plaça Major, Sobrerroca i el carrer del Balç.
El número de juny de la revista publicava el reportatge "Moment crucial per al govern de coalició", elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans. Es complia un any de la constitució del Pacte de Progrés entre el PSC, ERC i IC-AUP-Els Verds, que havia acabat amb vuit anys de govern convergent a la ciutat
El número 100 de la revista publicava el macroreportatge "24 hores en la vida d'una ciutat", coordinat per Josep Maria Oliva, amb l’objectiu de copsar el batec de Manresa durant tot un dia. Hi col·laboraven Montse Ayala, Joan Barbé, Carles Claret, Lluís Cuberes, Àngels Fusté, Sònia Marco, Joan Piqué, Jaume Puig, Francesc Rubí, David Sabata, Jordi Sardans, Annabel Sardans, Jordi Simon, Josep L. Trullo, Susanna Valencia i Mireia Vila, amb fotografies de Jordi Alavedra, Josep Grifoll, Francesc Rubí i Marta Serra.
El reportatge central de la revista d’abril de 1996, elaborat per Joan Barbé, abordava la polèmica sorgida per la reforma de l’organigrama laboral de la casa gran, promoguda per la coalició de govern (PSC, ERC i IC-Els Verds-AUP) per modernitzar-ne l’estructura.
El reportatge central de la revista de març de 1996 era elaborat per Jordi Perramon, que aconseguia entrar a la lògia maçònica Perseverança número 3, de la mà del doctor Gabriel Cabré Montlleó, metge barceloní casat amb una manresana i mestre de la lògia esmentada.
En el reportatge central de la revista de febrer de 1996, elaborat per Sílvia Rodríquez i Jordi Sardans, s’explicava que la presumpta venda fraudulenta de la llicència i del centre emissor d’ona mitjana de Ràdio Manresa a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió havia portat davant del jutge Manuel Villaplana, exdirector-gerent, i Antoni Garriga, president del darrer Consell d’Administració, per una querella criminal interposada pels treballadors.
En el reportatge central de la revista de gener de 1996, "La Reforma provoca incertesa en l’ensenyament", elaborat per Lluís Cuberes, s’analitzava el procés d’implantació de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), que suscitava discrepàncies ideològiques i incerteses estructurals.
El reportatge central de la revista de desembre de 1995, "El boom de les ONG", elaborat per Jordi Simon, analitzava l’increment d’entitats solidàries a la ciutat.
En el reportatge central de la revista del mes de novembre de 1995, "Viure amb el càncer", elaborat per Joan Piqué i la Míriam Tirado, s’acostava a les famílies que el patien i descobria com es convivia amb una malaltia que sovint feia sentir propera l’amenaça de la mort.
El reportatge central de la revista del mes de setembre de 1995, elaborat per Joan Garriga i Annabel Sardans, analitzava les causes dels accidents a la ciutat, que s’havien incrementat notablement.
El reportatge central de la revista del mes de juliol de 1995, elaborat per Àngels Fusté i Josep Tomàs, relatava les accions solidàries dutes a terme per les entitats manresanes al Senegal i més concretament a la població de Bambylor.
