El número de novembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, de Joan Barbé i Carles Claret, sobre la resposta popular a les campanyes de solidaritat a favor dels damnificats per l’huracà Mitch.
El número de juliol-agost de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans, que analitzava el moment del Bàsquet Manresa SAE presidit per Valentí Junyent, després de guanyar la lliga ACB.
El número de juny de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret i Isabel Luna, que analitzava les empreses familiars de la ciutat i els reptes del traspàs generacional al davant de negocis de diferents sectors. Nous empresaris com Ignasi Llobet (Supermercats Llobet), Ignasi Perramon (Perramon i Badia), Josep Piñot (Framun), Òscar Pujol (Pujol Muntalà) o Valentí Roqueta (Bodegues Roqueta) explicaven a la revista com havien afrontat el relleu i com veien el futur.
El número de maig de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret, que analitzava la problemàtica dels aparcaments a la ciutat, davant l’imminent tancament del solar de l’Atlàntida i en ple debat sobre el projecte de la plaça de Sant Domènec.
El número de març de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé, que analitzava l’augment del consum de drogues de disseny a la ciutat.
El número de febrer de 1998 de la revista publicava el reportatge central d’Eva Díez i Laia Olivé, que analitzava l’evolució de les adopcions, cada vegada més freqüents a Manresa, malgrat les traves legals amb què es trobaven les famílies i el fet que calia anar a buscar els infants a països llunyans.
El número de gener de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé i Carles Claret, que analitzava el boom de la construcció a Manresa. Continuava augmentant el parc d’habitatges, per damunt de la demanda real, per causes econòmiques, socials i polítiques.
El número de desembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central d’Isabel Luna: "La llei obliga a avortar a Barcelona", que analitzava la problemàtica de les dones manresanes que volien tirar endavant un avortament.
El número de novembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "L’opció de viure en una residència d’avis", que visitava les residències de la tercera edat a la ciutat, que estaven atapeïdes.
17/10/2022
Portada del núm. 115 de la revista "El Pou de la gallina"
El número d’octubre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "El Quart Món també viu a Manresa", de Lluïsa Font i Carles Claret, que abordava la situació precària en diversos àmbits ciutadans, com ara l’habitatge i les condicions dels llogaters, les dificultats dels joves o els problemes en el món de la immigració.
16/09/2022
Portada del número 114 de la revista "El Pou de la gallina"
A més d’un reportatge sobre el trencament de la coalició IC-AUP, amb l’expulsió i dimissió del regidor d’Ensenyament Toni Casserras, el número de setembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "El transport sanitari espera la reordenació", del periodista Carles Claret, que analitzava el replantejament que el Servei Català de la Salut volia fer per reduir despeses i fer més àgils els transports.
El número d’estiu de 1997 de la revista publicava el reportatge central "Les figures se’n van", del periodista Jordi Finestres, que analitzava el panorama de les entitats esportives de la ciutat.
El número de juny de 1997 de la revista publicava el reportatge central "L’escultura sota mínims", de Joaquim Noguero i Eva Sánchez. S’hi analitzava la falta d’un pla coherent de tractament de les escultures als carrers de Manresa, resultat d’una política sotmesa a l’atzar del dia a dia.
13/05/2022
Portada del número 111 de la revista "El Pou de la gallina"
El número d’abril de 1997 de la revista publicava el reportatge "Les actituds poc ecològiques fan malbé l’entorn", d’Isabel Luna, que entrevistava els membres de L’Alzina, el col·lectiu ecologista que editava el butlletí "La fulla d’alzina"; i el regidor de Medi Ambient, Magí Mas.
El número de febrer de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els equipaments culturals a debat", de Sílvia Berengueras, Elsa Esquius i Josep Lluís Trullo. S’hi analitzaven els espais existents i les mancances, com ara una biblioteca central, una sala de concerts, un centre d’exposicions... També quedaven pendents l’arxiu i el museu.
18/01/2022
Portada del número 107 de la revista El Pou de la gallina.
El número de gener de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els ‘lobbies’ manresans regenten poc poder". S’hi analitzaven empreses, institucions, famílies i persones amb un poder de decisió important a la ciutat. El sector de les finances era un dels més poderosos, però el nou director de Caixa Manresa, Adolf Tudo, defensava una actuació cada vegada més transparent.
El número de desembre de la revista publicava el reportatge "El cinema fa cent anys a Manresa", elaborat per Francesc Rubí. I és que el la ciutat havia estat la segona de Catalunya a presentar el cinematògraf, el 27 de desembre de 1896, en un teatre Conservatori ple.
El número de novembre de la revista publicava el reportatge "Manresa, capital del còmic", de Joaquim Noguero i Josep Lluís Trullo. Els autors s’hi feien ressò del conjunt d’iniciatives manresanes en el món del còmic.
14/10/2021
Portada del número 104 de la revista El Pou de la gallina
El número de setembre de la revista publicava el reportatge "La integració de la Unitat Coronària genera controvèrsia", de Carles Claret. S’hi recollien les crítiques per com s’havia fet el trasllat de la Unitat Coronària a les noves infraestructures dins el Centre Hospitalari, que arribava en plena crisi econòmica de l’empresa gestora, amb un deute acumulat de 3.219 milions de pessetes.
El número de juliol de la revista publicava el reportatge "El que queda de la Manresa subterrània", en què una expedició de membres d’El Pou de la gallina, acompanyats pels arqueòlegs Antoni Daura i Eduard Sánchez, i pel regidor d’Urbanisme, Joaquim Garcia, penetrava en els soterranis de la plaça Major, Sobrerroca i el carrer del Balç.
El número de juny de la revista publicava el reportatge "Moment crucial per al govern de coalició", elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans. Es complia un any de la constitució del Pacte de Progrés entre el PSC, ERC i IC-AUP-Els Verds, que havia acabat amb vuit anys de govern convergent a la ciutat
El número 100 de la revista publicava el macroreportatge "24 hores en la vida d'una ciutat", coordinat per Josep Maria Oliva, amb l’objectiu de copsar el batec de Manresa durant tot un dia. Hi col·laboraven Montse Ayala, Joan Barbé, Carles Claret, Lluís Cuberes, Àngels Fusté, Sònia Marco, Joan Piqué, Jaume Puig, Francesc Rubí, David Sabata, Jordi Sardans, Annabel Sardans, Jordi Simon, Josep L. Trullo, Susanna Valencia i Mireia Vila, amb fotografies de Jordi Alavedra, Josep Grifoll, Francesc Rubí i Marta Serra.
El reportatge central de la revista d’abril de 1996, elaborat per Joan Barbé, abordava la polèmica sorgida per la reforma de l’organigrama laboral de la casa gran, promoguda per la coalició de govern (PSC, ERC i IC-Els Verds-AUP) per modernitzar-ne l’estructura.
El reportatge central de la revista de març de 1996 era elaborat per Jordi Perramon, que aconseguia entrar a la lògia maçònica Perseverança número 3, de la mà del doctor Gabriel Cabré Montlleó, metge barceloní casat amb una manresana i mestre de la lògia esmentada.
En el reportatge central de la revista de febrer de 1996, elaborat per Sílvia Rodríquez i Jordi Sardans, s’explicava que la presumpta venda fraudulenta de la llicència i del centre emissor d’ona mitjana de Ràdio Manresa a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió havia portat davant del jutge Manuel Villaplana, exdirector-gerent, i Antoni Garriga, president del darrer Consell d’Administració, per una querella criminal interposada pels treballadors.
En el reportatge central de la revista de gener de 1996, "La Reforma provoca incertesa en l’ensenyament", elaborat per Lluís Cuberes, s’analitzava el procés d’implantació de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), que suscitava discrepàncies ideològiques i incerteses estructurals.
