FA 25 ANYS

​Manresa necessitava un pla d’escultures

El número de juny de 1997 de la revista publicava el reportatge central "L’escultura sota mínims", de Joaquim Noguero i Eva Sánchez. S’hi analitzava la falta d’un pla coherent de tractament de les escultures als carrers de Manresa, resultat d’una política sotmesa a l’atzar del dia a dia.

per Jaume Puig, 13 de juny de 2022 a les 10:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Portada del número 112 de la revista "El Pou de la gallina"


Després de seixanta anys de molt poca representació plàstica a la ciutat, tret del monument a Josep A. Clavé (1919) i el monument a la Sardana (1963), en la dècada dels noranta hi havia una vintena de peces escultòriques als espais públics, però sense cap pla preconcebut. En parlaven escultors com Àngels Freixanet, Agustí Penadès, autor de l’escultura a Companys, els pintors Josep Vila-Closes, Joaquim Falcó... o l’urbanista Quico Mestres i el secretari de la Fundació Caixa Manresa, Jaume Torras.

 

La Balconada estrenava església

 
El dia 18 de maig, s’inaugurava la nova església de Santa Maria del Montserrat, obra de l’arquitecte Josep Maria Esquius. El dia 4, una quarantena d’entitats d’arreu de Catalunya havien participat en la segona Gran Festa de Cultura Popular al Bages. El dia 17, al Centre Cívic Selves i Carner, es debatia en set ponències el futur dels equipaments culturals. El dia 23, Valentí Junyent assumia la presidència del TDK Manresa. I el dia 28, es feia la segona Jornada d’Economia de la Catalunya Central, centrada en l’euro, amb la presència de Josep Piqué, Joan Rosell, Cristóbal Montoro, Macià Alavedra, conseller d’Economia, i el premi Nobel d’Economia 1996 James A. Mirrlees.



Participació