En aquesta història, explicada en termes de víctima i culpables, sé molt bé on situar cada un dels implicats. Però el fàstic que em fan els desnonadors no el puc convertir en simpatia per la desnonada, i em sap greu.
“Quan l’anècdota es converteix en categoria, potser valdria la pena aturar-se, observar què està passant i intentar esbrinar el perquè d’aquests canvis”
Sobta molt no haver sentit en tots aquests mesos cap docent parlant obertament del baix nivell cultural que es palpa entre alguns professors i mestres de les escoles.
Com que cal verificar sempre els fets, la IA ajudarà a posar en evidència aquells historiadors que alhora fan de polítics i no tenen cap mirament a l’hora d’inventar-se dates i fins i tot personatges només per justificar els seus interessos partidistes.
L’herència que el segle XXI va rebre de vint-i-cinc anys de polítiques neoliberals, de desregulació, especulació i endeutament de les famílies, va ser la crisi financera que va començar a partir de 2007/2008.
Si ens reclamen el pagament d’ un deute que no existeix, ja sigui per carta o bé telemàticament amb l’amenaça que m’inclouran en un fitxer de morosos però jo no tinc cap deute en la actualitat, què haig de fer?
Potser l'acte de rebel·lia més clar en la societat actual és baixar d'aquest tren de l'acceleració, deixar de banda les tecnologies i regalar-se una tarda sense fer res de res.
Si fa gairebé dos segles la ciutat va celebrar la iniciativa de disposar d’un Col·legi d’Advocats propi, l’impuls dels nous estudis de Dret recuperen una ambició ara renovada.
La notícia que m’empeny a escriure aquestes ratlles, de fet, és la merescudíssima nominació d’Animals inexpressius (L’Altra, 2025), l’últim llibre de Xavier Mas Craviotto, com a finalista del Premi Llibreter.
