FANAL DE CUA

70 anys de prosa

Per a molts, Josep Ruaix Vinyet és un dels autors de referència en l’àmbit de l’ensenyament i estudi de la llengua catalana.

per Llorenç Capdevila, 16 de juliol de 2026 a les 12:21 |

Per a alguns, és el rector de Calders. Més enllà d’aquestes dues facetes, però, Ruaix és un d’aquells intel·lectuals amb vocació humanista que ha deixat constància dels seus interessos, pensaments, inquietuds, dèries, creences i coneixements en una formidable quantitat de textos, bona part dels quals ara recull, amb l’editorial Claret, en el volum Prosa completa (1955-2025), un llibre que no cal llegir complet, perquè, com el mateix autor preveu en el pròleg, els lectors faran la seva selecció i «segons els interessos de cadascú, dedicaran més atenció a segons quins temes i en passaran per alt d’altres», però que val la pena fullejar i deixar-se endur per l’interès intermitent, perquè ofereix la possibilitat de conèixer d’una manera força completa la personalitat i la dimensió intel·lectual del creador d’aquella popular col·lecció de manuals de llengua titulada El català en fitxes que molts encara conservem com un tresor.

Fa tot just dos anys, Ruaix publicava la seva Poesia completa (1957-2023), i l’any passat va publicar el recull Entorn de llibres (pròlegs, ressenyes, presentacions). Amb Prosa completa (1955-2025), doncs, culmina el projecte de deixar constància del que ha escrit al llarg de set dècades. Són textos que havien aparegut en publicacions moianeses com La Tosca o Modilianum, en revistes com Llengua Nacional, Catalunya Cristiana o Oriflama, o en el Full Diocesà de Vic-Solsona.

Hi descobrim un home profundament compromès amb la llengua, la nació, la cultura i la fe cristiana. Anem de les observacions ingènues dels primers textos escrits com a treballs escolars fins a les reflexions transcendentals de la maduresa, passant per la presa de consciència moral que mostren alguns escrits de l’època de la transició; dels articles que retraten la Itàlia dels anys 60 fins a un estudi local sobre els sobrenoms de Moià. El conjunt és un calidoscopi de proses que componen una mena d’autobiografia física i intel·lectual de qui va ser Premi Bages de Cultura l’any 1998, quan encara no existia oficialment la comarca del Moianès.

Participació