per Josep M. Fius, 23 de juliol de 2026 a les 10:18 |
Escric això hores d’abans de la final del Mundial de futbol. I ho escric no per parlar dels bons jugadors que hi haurà, del millor futbolista de tots els temps o del fet que desitjo que Espanya ho perdi tot (però tinc poques esperances). Escric perquè no entenc que polítics autodeclarats independentistes acceptin posar pantalles per veure una final on no juga la selecció nacional.
De fet, he mirat la composició del consistori manresà per assegurar-me que havia fet bé els càlculs i li he demanat al meu fill quin número és més gran, el 20 o el 5, per tal d’estar-ne segur. Després de totes les comprovacions, puc assegurar això: una majoria molt folgada de regidors són independentistes (o com a mínim, no declarats espanyolistes). Per contra, només 5 de 25 dels actuals regidors es van presentar defensant l’espanyolisme més o menys explícit. Però, tot i això, l’alcalde de la ciutat ha acontentat la minoria i ha permès la pantalla en un recinte municipal. Sense cap comentari. Sense donar explicacions. Silenci administratiu, i demà serà un altre dia.
A Catalunya ja no ens hauria de sorprendre res. Des del 2017, estem en una davallada continuada que sembla que no tingui aturador. Nacionalment, el postprocés ens ha mostrat molts polítics (locals i nacionals) amb un bagatge teòric lamentable i que només es movien per on bufava el vent. Partidisme, sectarisme i acceptació d’un nacionalisme banal que ens envolta, ha estat la base de polítiques dutes a terme també pel nostre Ajuntament. Això de la pantalla ha estat la cirereta i el resultat obvi de tenir companys de viatge amb objectius ben allunyats del que hauríem de tenir.
La febrada de la roja passarà i esperem gaudir de l’estiu sense gaires més banderetes i toros, però agrairia que la coherència nacional comencés a ser un element indispensable per governar qualsevol administració catalana i que els partits que es declaren independentistes –o nacionalistes catalans– passin de les paraules als fets.
