És un anunci que hem vist mil vegades, i sempre amb un text que esgarrifa: “Comprem edificis sencers, buits o amb llogaters”. I alguns, referint-se als que hi viuen, reforcen el reclam especificant que els és igual si ho són “amb renda antiga o amb contracte vigent”. Quan ho llegeixes saps que darrere hi ha uns tipus sense ànima que utilitzaran les lleis i les trampes que facin falta per buidar-los sense escrúpols. Rodrigo Rato, aquell sinistre personatge que va estafar tantes famílies, ho va resumir amb una frase que ha quedat. “Es el mercado, amigo”, va dir, i en aquell mercat, i davant del negoci, l’ètica no hi té cabuda i s’hi val a tot. Aquests dies la seva cruesa ha saltat a la palestra amb un cas que ha esdevingut la notícia del mes. Els protagonistes han estat la Maricarmen Ábalos, una madrilenya de 87 anys, i els dos escanyapobres que la van fer fora de casa i que aquesta vegada han vist revelada la identitat. Excepcionalment s’ha posat noms i cognoms a la víctima i als culpables d’un de tants drames semblants que es viuen a diari a moltes ciutats.
Associo Ricardo Alonso Fernández i Fernando Alonso Fuentes amb anuncis com el del principi i me’ls imagino dos miserables àvids de diners. No dic pas que ho siguin, no fos cas que m’acusessin de difamació, tan sols dic que és com me’ls imagino. El que sí que puc afirmar és que es mereixen tot el meu menyspreu, i contra això no hi caben denúncies, perquè menysprear és lliure. En aquesta història, explicada en termes de víctima i culpables, sé molt bé on situar cada un dels implicats. Però el fàstic que em fan els desnonadors no el puc convertir en simpatia per la desnonada, i em sap greu. L’edat et pot blanquejar els cabells, però no et pot blanquejar el caràcter, i pels comentaris de molts que la coneixen, la tal Maricarmen es porta l’oli. Alguns excompanys de feina han parlat d’ella com d’una buscabregues i una torracollons, i d’altres que la van patir a l’escala, com d’una veïna insuportable, res que pugui desmentir amb la seva cara. Però d’això els mitjans no n’han parlat per no espatllar una bona història. Jo no em sé estar de dir-ho, però em dol que la personalitat d’aquesta dona m’hagi esguerrat una columna que hauria quedat rodona.
