He esperat a allunyar-me dels fets, per reflexionar-hi. No tinc cap interès que s’hi relacioni el pecador. No té importància el qui. Tots som massa petits perquè cap qui pesi de manera que importi de veres. Ara que fa mesos de tot, acuso el pecat i no l’esca del pecat. Imagineu algú que dirigeix una institució important. Sumeu-li una coordinació de les que al final acaben sent qui mana per la continuïtat que dona el caràcter tècnic del càrrec subaltern. He vist directors lligats de mans per qui continua més enllà d’ells i controla com funciona la casa. Aquesta continuïtat duu a l’obsessió o la por per ordenar-ho tot, en els dos sentits d’ordre. La raó –cito literalment– és que poden fer-ho perquè en tenen el cul pelat d’organitzar, diguem-ho així, grans exposicions. Com si això garantís res!
Fa gràcia l’autobombo d’aquest grans. Pelat? No fotem. Els processos s’han de discutir i posar a prova. Pensem millor dialècticament. Som pedra foguera, la guspira salta del refrec. Tot sistema veritable de coneixement funciona així: provar de falsar els resultats en el mètode científic, contrastar-los en la investigació periodística, posar a prova les hipòtesis. Per això l’inspector Maigret de Simenon s’enfadava quan li preguntaven pel seu mètode. No hi ha mètode fix! No hi pot haver mecànica, cap automatisme, més enllà d’una actitud oberta, humil, disposada a corregir-se. I no hem de voler mai poder, sinó que ens concedeixin autoritat: el poder va de dalt a baix, mentre que l’autoritat l’atorguen els altres. Coherència i credibilitat fan legitimitat.
Aleshores, no hem d’aspirar mai a tenir el cul pelat en res. Remet a costum, a repetició, a no pensar. Duc comissariades un centenar d’exposicions i no considero que garanteixi res. Sé el que he fet, però no què faré. El demà fa més vertigen ara que als vint anys, si no ens copiem, si la gràcia és no repetir-se. Som risc o som ecos. Aprendre comença per no saber. És fondament humà, això. En canvi, dels mandrils a Trump, tot cul pelat remet a formes de poder i submissió. Cap càrrec hauria de voler això. Toca deixar que discuteixin els altres quan treballen en equip. Ell no paga: paguem tots. Si no, més val plegar.
.png)