Aquell nen, que era el nen més feliç del món fent botar la pilota que li havien dut els Reis, va deixar de ser-ho quan va veure la bicicleta que li havien portat a un seu amic. De vegades la nostra felicitat se’n pot anar en orris quan ens deixem enlluernar per la felicitat dels altres. Hi va haver un temps en què, perquè això no passés, hi havia pares que no deixaven que els seus fills exhibissin les seves joguines més cares davant dels fills de famílies més humils. Ho feien perquè no se sentissin inferiors, i quan deixaven que se les emportessin a l’escola o al parc, sempre era amb la condició que amb aquella joguina hi juguessin tots. Era una manera de ser i de comportar-se que abastava molts altres gestos i tots es regien per una mateixa idea: pensar en els altres i posar-se al seu lloc. Avui no és la virtut que més abunda.
No fa gaire, em va sorprendre llegir al diari una frase treta d’una entrevista a una tal Maite Pons, una dona de 78 anys –diguem-ne una persona del carrer– a qui presentaven com a “viatgera”. Era un comentari que resumia el seu entusiasme després de fer un creuer de 129 dies. Deia: “Fer la volta al món és una cosa que s’hauria de fer almenys un cop”, i ho deia amb la mateixa naturalitat com si expliqués que és bo sortir a caminar o que tots hauríem de menjar més verdura. Dono per fet que en les seves paraules no hi havia la intenció de ferir ningú ni de sentir-se per sobre dels que no viatgen com ella. Només era l’apreciació d’algú que creu que si no hi ha més persones que donen la volta al món és perquè no volen. Algú que, des de la seva vida resolta i folgada, es pot permetre passar quatre mesos fora de casa i pagar 31.000 euros –extres a part– i veure-ho com la cosa més normal del món. N’hi ha moltes de persones com la Maite. Persones que, en la bombolla del seu món feliç, es creuen que la vida és una tómbola com aquella que cantava la Marisol. Quin greu que ningú els hagi dit que n’hi ha que no saben com arribar a final de mes, i que fer ostentació del seu benestar davant d’elles és una ofensa i una bufetada a la seva dignitat.
