El vaig conèixer quan amb els AARB i la Trenta-sisena de Sallent vam elaborar una miscel·lània en homenatge a l’historiador Albert Benet. Sans va ser un dels participants més entusiastes, en què va destacar l’aportació de Benet al coneixement del període medieval de Manresa i d’altres poblacions bagenques, però també el va reconèixer com a pioner en les recerques de la Catalunya Nova, de les quals va valorar especialment la utilització de les cròniques de fonts àrabs. Sans va publicar més de 25 llibres, alguns de les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà, ja que la història local i comarcal era una de les seves debilitats. Va col·laborar amb nombroses publicacions com una Guia històrico-artística i en la Catalunya Romànica.
Sans es va doctorar en Història amb una tesi sobre l’activitat constructiva civil i militar dels Albornoz, llegida a la Universitat de Bolonya. Com a investigador històric es va especialitzar en Història Medieval, amb molta recerca sobre l’orde del Templers a Catalunya. De jove es va interessar per l’arxivística: va investigar a l’Arxiu Secret del Vaticà i a l’Institut Internacional d’Història Econòmica de Prato, a Florència. Apadrinat per notari Raimon Noguera, el 1974 reprèn la publicació de la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, publicada per l’AHPB del Col·legi Notarial de Barcelona. Va ocupar la direcció tècnica d’aquest arxiu fins al 1980, data en què es converteix en director de publicacions de la Fundació Noguera. També al 1980 va ser nomenat cap del servei d’Arxius del departament de Cultura, de la Generalitat de Catalunya, des d’on va crear la xarxa d’arxius locals i comarcals. El 1993 va dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya, que va tenir la nova seu a Sant Cugat a partir del 23 d’abril de 1995. En va ser responsable fins al 2015. Va recuperar arxius catalans dispersos arran de la Guerra Civil i especialment els Papers de Salamanca. També va ser el responsable de la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya des de 1411 fins al 1713. Com a docent va ser professor universitari d’Història Medieval, en diverses etapes de la seva vida, des dels inicis als anys 70 fins al 2025, en què encara feina classes a l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona.
