La curiositat és condició sine qua non per al periodista, per al científic, per a l’artista. Posem-hi la curiositat i, fins i tot, les curiositats. Malgrat el perill de la dispersió, curiositat per mirar i apamar el que reclama hores de dedicació. Un artista és una mirada que es fa una habitació pròpia en l’obra, atalaia del món i síntesi: mirador, gruta i taller.
Els gabinets de curiositats clàssics eren protomuseus, la seva forma més primitiva abans que la idea de col·lecció s’hi sistematitzés. El Museu del Cinema de Girona va començar en una fal·lera particular, la de Tomàs Mallol. El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, impressionant, especialitzat en paleontologia, s’havia iniciat també en un gabinet de curiositats convertit en museu el 1874. ¿Recordeu aquell gravat de 1655 del metge i naturalista danès Ole Worm, d’un gabinet amb objectes, ossos i taxidèrmies diverses? No cal retrocedir tan lluny: Guillermo del Toro té avui una sèrie a Netflix amb aquest títol. L’imaginari d’unes quantes generacions s’ha fet així, relacionant objectes i idees, i fent de les peces un pas a altres realitats. També a Manresa: el que més recordo de les visites al pediatre, mentre esperàvem a la consulta del doctor Simeó Selga al carrer del Born, és una biblioteca que semblava la del capità Nemo i, entre altres curiositats, el caiman amb la boca oberta que hi havia, dut d’alguna de les missions a què l’antic alumne de la Universitat Autònoma republicana s’havia apuntat per aquells mons de Déu.
Aquest és també l’univers de l’artista Josep Barés, enginyer tècnic d’enginy curiós i apassionat. A casa, hi té molta pintura, al costat d’elements que venen a ser un bodegó d’esbossos, apunts del natural, lupes i un telescopi, notes que registren una enormitat d’hores d’observació astronòmica al costat de la memòria callada de fòssils i minerals, esquelets, fustes recargolades, rocam i petxines, estris mecànics, rajoles antigues i teixits, un petit cavall articulat al galop junt amb uns petits cavallets de fira al costat d’una edició d’El petit príncep. Són protoempremtes d’una obra, la de Barés, que llueix la mateixa atenció al detall. Atenta curiositat pel gran gabinet del món.