Esquirols. Quinze anys fent camí (Enderrock Llibres, 2026), que es va presentar a Manresa el passat 10 de setembre, repassa la trajectòria d’un dels grups de cançó més importants del país i és, alhora, un repàs en primera persona de la trajectòria vital i musical del seu autor, el bagenc de Folgueroles Joan Vilamala, que recupera documents personals, fragments de dietaris i memòries, poemes, auques i cançons per reconstruir la història d’una de les formacions musicals més arrelades a la Catalunya central.
Diu el tòpic que quan molta gent canta una cançó sense recordar o saber qui la va compondre, qui va interpretar-la per primer cop i qui la va popularitzar, és perquè aquella cançó ha passat a ser patrimoni del poble, de la gent. I això és el que ha passat amb algunes cançons d’Esquirols com Fent camí, Arrels, Torna, torna Serrallonga o Conte medieval. Esquirols, que va començar, a principis dels setanta, com un grup que s’associava --sovint, amb cert menyspreu, sobretot des de Barcelona-- al món de l’excursionisme, xirucaire i kumbaià, amb el temps van anar evolucionant fins a la cançó d’autor, lírica i combativa, i van publicar joies d’una qualitat musical indiscutible.
Esquirols són part de la memòria musical i sentimental del país, algunes cançons formen part de la banda sonora de diverses generacions i, per tant, cal reivindicar-ne el llegat. En el seu moment, a banda de l’encasellament per culpa d’un primer disc on interpretaven cançons de muntanya, van patir el bandejament per part dels mitjans barcelonins, que menyspreaven tot allò que no fos modern, postmodern, urbà i laietà, i això els va convertir en un grup que s’associava a les comarques, a allò que ara se’n diu, de forma ridícula, el territori. Per a alguns, el seu so devia resultar massa català i això anava en contra del malentès cosmopolitisme que defensaven els abanderats de la postmodernitat. I, així i tot, Esquirols van omplir el Romea i, amb sis discos i un munt d’actuacions arreu del país, van aconseguir fer forat en la història musical d’aquest país nostre tan castigat per l’autoodi.
Esquirols. Quinze anys fent camí era un llibre necessari. Benvingut sigui!
